La Covid-19 també ha tingut una forta afectació en l’esport. Ja els dies previs a l’ordre de confinament, l’activitat dels clubs professionals es va alterar. Primer, es va anunciar que els partits, com ara els del MoraBanc a la ‘Bombonera’ o el que l’FC Andorra havia de disputar al camp del Llagostera serien a porta tancada -una realitat que encara es pateix- però, al final, ni es van arribar a jugar. Les competicions es van suspendre. I això ho van viure totes les entitats del país.
El MoraBanc va ser el primer equip del país a competir novament, amb una fase final ACB que va demostrar que l’esport podia tornar, encara que fos sense espectadors a les graderies; també ha estat el primer a poder jugar un partit amb espectadors a la graderia
Amb el desconfinament, a poc a poc, l’esport també ha recuperat cert ritme. Els primer a competir entre els andorrans va ser el MoraBanc. L’ACB va apostar per una fase final amb els vuit primers classificats de la lliga en el moment de la suspensió. El director esportiu, Francesc Solana, recorda que “vam estar confinats com tothom, fins a la primera setmana de maig; llavors vam començar a fer entrenaments individuals per aquesta possibilitat amb cura i protocols. Fins al juny, no vam poder entrenar com a equip”.
Tot s’ha de dir, organitzativament la fase final de l’ACB va ser un èxit. Una prova que, amb precaucions i mesures, l’esport, encara que sense públic, podria tornar. Aquest és, justament, un dels hàndicaps que s’han trobat equips i esportistes: l’absència d’espectadors en les competicions. “Som un equip que a casa ens sentim molt còmodes amb la nostra gent. És evident que no és el mateix. Sobretot ho hem notat el primer tram de la lliga, que hem perdut més partits del que seria normal”, comenta Solana.
Justament, aquest dimecres des de Govern s’han relaxat les restriccions d’accés d’espectadors als recintes esportius -gairebé un any després de l’esclat de la crisi del coronavirus-. A partir d’ara, podran entrar el 20% de l’aforament en instal·lacions tancades i el 40% en camps a l’aire lliure. El MoraBanc ha estat el primer equip a poder tenir públic com a local, en el duel d’Eurocup davant el Mornar Bar. La resta d’entitats ja preparen protocols que hauran de ser validats per Salut.
Els esportistes han hagut d’acostumar-se a superar cada dos per tres proves PCR, abans d’un partit o competició, sense que això garanteixi res: MoraBanc i FC Andorra han viscut brots a les seves plantilles
A poc a poc, les diferents competicions professionals van anar tornant. En el futbol, els equips de la lliga nacional van poder concloure el campionat i disputar les prèvies de les competicions europees. I, a l’octubre, l’Andorra va tornar a jugar la Segona B. Altres equips, com el Vòlei Encamp, o esportistes individuals, com ara l’equip d’esquí de la FAE també han pogut competir. Potser una de les excepcions és el VPC, que encara està pendent de la represa a França del campionat de rugbi.
Això sí, toca moltes precaucions. Els esportistes s’han acostumat a passar el ritual del PCR cada dos per tres per garantir que no s’han infectat abans d’un partit o una prova. I això no és garantia de res, com bé saben al MoraBanc o a l’FC Andorra. Tots dos equips han viscut brots que han afectat les seves plantilles. “Tenim moltes dificultats a l’hora de viatjar i, en el dia a dia, e cal seguir amb molta cura. És un tema que estressa molt”, apunta Solana. Per la seva banda, Jaume Nogués, director esportiu del club futbolístic, lamenta que “mai estàs tranquil perquè no saps si algun jugador t’agafarà la Covid; no ho saps gairebé fins al test si hi ha algun positiu o si podràs jugar, ja només per tu sinó per també el rival”.
I, evidentment, els clubs i les federacions han hagut d’adaptar-se a una situació econòmica on és més complicat trobar el suport financer de patrocinadors o espònsors. I, a banda, l’absència de públic ha dificultat el manteniment dels socis o abonats. És complicat que la gent renovi el carnet si no pot veure els partits en directe.
I això per l’esport professional. L’amateur o la base s’han hagut de conformar a entrenar. Competir ha estat gairebé impossible, fins fa ben poc. Per exemple, l’Enfaf femení o el Sant Julià de futbol sala van veure com les restriccions aplicades a Catalunya suspenien les seves lligues. I el mateix ha passat amb molts equips de la pedrera del MoraBanc. Ha tocat, doncs, buscar solucions imaginatives.
“Des del desembre hem organitzat un torneig intern perquè els nens puguin competir”, explica el director esportiu del club de bàsquet. “Hem pogut entrenar, amb dificultats, i això ha ajudat a mantenir el nombre de jugadors. És l’any que més tenim”, indica. Per la seva banda, Nogués, des de l’Andorra, lamenta que això pugui afectar els joves futbolistes “en unes edats decisives en la seva formació; la clau és competir i ara mateix no ho poden fer”. L’esperança ha arribat ara, amb l’anunci de certes relaxacions que poden obrir la porta a tornar a disputar partits de debò.
Situació similar ha viscut, per exemple, el karate. La Federació va poder celebrar ara fa uns dies el primer torneig oficial des de l’esclat de la pandèmia: el de Nadal. Una llum d’esperança centrada en la categoria juvenil. Justament, aquesta setmana, el Govern ha anunciat que es tornen a permetre competicions esportives per als nascuts a partir del 2012. Un altre pas més.
Com la resta de la societat, l’esport també confia que l’arribada de les vacunes ajudi a recuperar la normalitat. “Vull creure que el pitjor ja ha passat i que tot anirà millor”, afirma Nogués. També aposta per l’optimisme el seu homòleg al MoraBanc. “Ho hem de ser i pensar que d’aquí a l’estiu hi haurà una majoria de vacunats”, comenta. De fet, no amaga que “m’agradaria que aquesta temporada es pugui acabar amb algun partit amb gent” i, si no, que “com a mínim la vinent puguem tornar amb una certa normalitat”.