En principi, no hi havia res de diferent que en altres ocasions. Un turista madrileny d’una seixantena d’anys havia caigut esquiant al Pas de la Casa. No semblava que fos per la imperícia tècnica. Havia patit una indisposició. Els sanitaris de l’estació, alguns dels quals també resultarien contagiats, van ser els primers en atendre’l. Un equip del SUM s’hi va desplaçar mentre altres companys preparaven el terreny a l’hospital per quan arribés el pacient. Aturada cardiorespiratòria a causa d’un infart.
Almenys sobre el paper, el Carles, infermer d’Urgències que va participar en l'atenció d'aquell pacient que va resultar estar infectat amb el virus, ho té clar: amb els canvis, millores i inversió en infraestructura, material i desenvolupament professional, "sens dubte millorarà la qualitat assistencial”
A priori, la Covid quedava lluny. A priori, la Covid quedava lluny. Feia una setmana llarga s’havia diagnosticat el primer positiu en una persona resident. Però s’havia contagiat a Itàlia. Per tant, tant sobre la neu com a l’hospital es van adoptar les mesures prescrites de forma general en aquell moment. Res especial. Dies després, quan el pacient va morir a Barcelona tot va canviar. L’home patia coronavirus. “Aquella intervenció va suposar un canvi radical de visió respecte a que ja teníem la Covid19 aquí”, explica el Carles, un dels infermers d’Urgències que va atendre el pacient. També va comportar “un canvi radical en l’autoprotecció i en els protocols d’actuació…” I és que “els procediments amb el equips d’autoprotecció com intubar son molt complexos que requereixen una alta capacitació i experiència”.
Mentre l’atenien i els dies posteriors, res no sabien de la Covid. “Quan ens vam assabentar que era positiu vam entendre que qualsevol persona que anéssim a buscar podia ser-ho.” Fins aquell moment, però. La malaltia quedava a certa distància. “Sols veiem que era quelcom que estava aprop i tampoc sabíem exactament les conseqüències, ja que hi havia diferent documentació que parlaven de forma contrària les afectacions de la malaltia.” La doctora que es va enfilar a l’helicòpter (Anna Hernàndez, facultativa que va intubar al pacient) es va contagiar. No va tenir una “afectació respiratòria greu però si por i alteracions lleus que van requerir revaloració mèdica en una ocasió”, recorda el seu company.
El Carles explica que arran d’aquell cas i tots els que han vingut posteriorment “han canviat tots els protocols d’actuació. Ara en totes les sortides anem amb l’EPI (equip de protecció individual) posat i el personal ha tingut adequar-se i adquirir nous coneixements sobre el desenvolupament d’aquesta malaltia, que és nova per tots”. Aquest infermer té clar que hi haurà alguns dels canvis que el virus ha obligat a introduir que quedaran per sempre. “Personalment crec que hi ha coses respecte a l’autoprotecció que es mantindran.” I malgrat tot el dany que està causant la malaltia, també hi circumstàncies positives. “Si alguna cosa bona ha tingut la Covid19 és que tots els països s’han vist obligats a reforçar i invertir en els sistemes sanitaris.”
Almenys sobre el paper, el Carles ho té clar. Amb els canvis, millores i inversió en infraestructura, material i desenvolupament professional, "sens dubte millorarà la qualitat assistencial”.