El mes de setembre el Govern hauria de tenir damunt la taula un model clar de producció, transformació i comercialització del cànnabis amb finalitats mèdiques. Així s’hauria acordat en una trobada amb diversos agents econòmics del país i en què ja hi van participar representants de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) de la Generalitat, amb qui Andorra Recerca i Innovació ha signat recentment un conveni, anunciat divendres. L’IRTA ha de fer l’acompanyament inicial en tres fases: elaboració del model; el disseny i fiscalització de la prova pilot; i el control de qualitat i seguiment de producció una vegada es posi en marxa el projecte.
Encara hi ha molts serrells per resoldre. Però el que sembla clar, indiquen les fonts consultades, és que no es pot optar per un model que primi només el volum de producció. No hi ha dubte que es vol produir cànnabis per a usos terapèutics, però centrar-se sols en l’extracció de CBD és hores d’ara ja obsolet. Andorra, afirmen els experts, tornaria a arribar tard a un nou sector d’innovació. Per tant, s’hauria de primar l’especialització combinada, per tant, amb qualitat, investigació i tractament.
Partint d’un esqueix, el creixement vegetatiu triga uns dos mesos i per a la floració cal invertir tres mesos més. Abans de final d’any hi hauria d’haver la prova pilot en marxa, que hores d’ara encara no se sap on es farà ni és clar que transcendeixi exactament on es realitza
I aconseguir rendibilitzar al màxim la planta, que pot arribar a tenir fins a un centenar de components químics, de cannabinoides. El CBD només n’és un. Però hi ha des del THC, al CBG, al CBN i tants i tants d’altres. Per tant, cal treballar-ho bé amb l’IRTA, que és qui té la capacitat de fer el control genètic -el laboratori necessari pot comportar una inversió d’1,5 milions que aquesta institució ja té- de les plantes (totes han de ser iguals, per tant s’han de clonar, per tal que ostentin el percentatge requerit de cadascun dels cannabinoides necessaris per poder elaborar els fàrmacs). L’IRTA hauria de certificar que tot el procés es fa bé i que les plantes no acaben contaminades amb fongs o altres patògens.
D’entrada, s’ha dit, la producció serà d’interior. Partint d’un esqueix, el creixement vegetatiu triga uns dos mesos i per a la floració cal invertir tres mesos més. Abans de final d’any hi hauria d’haver la prova pilot en marxa, que hores d’ara encara no se sap on es farà ni és clar que transcendeixi exactament on es realitza. A banda de garantir les condicions necessàries, els llocs que acullin plantacions hauran de gaudir d’uns sistemes de seguretat notables.
La prova pilot -que pot ser l’única que hores d’ara freni el projecte, perquè la voluntat és tirar endavant el projecte com un element de diversificació de l’economia- ha de permetre conèixer aspectes de rendiment de la planta en funció d’on es cultivi i de despesa d’energia, aigua… en fi, que s’avaluarà l’eficiència de la producció de la planta. D’aquí que el millor serà que es facin proves en diversos punts del país, amb una excepció legislativa ja prevista. Com previst està que per aixoplugar degudament el projecte s’ha d’acabar desembocant en l’elaboració i aprovació d’una llei mèdica que, consideren els experts, hauria de ser “més oberta” que en altres països de l’entorn per tenir més facilitats de desenvolupament.
Comentaris (10)