El paquet de decrets que regulen aquestes mesures es va validar ahir en la reunió de l’executiu i suposa “augmentar els recursos directes per al sector primari”, sempre, ha remarcat el titular del ministeri, “seguint un punt de vista estratègic” que han de tenir aquestes activitats des de diferents vessants: “el lligam amb la tradició i amb el medi natural, el retorn turístic que suposa i la producció de productes de qualitat”. Tot per “permetre que el sector continuï sent atractiu i millori la seva productivitat”.
Les mesures afecten diferents àmbits, amb productes com la mel, la trumfa, la carn d’oví i caprí o la de vaca de raça bruna. Una que ha volgut destacar Casal és la que afecta els contingents fins ara vigents per als ramaders a l’hora d’importar farratge per al bestiar des de fora d’Andorra. Fins ara, cada explotació tenia una quota anual i, en cas de superar-la, se la penalitzava via reducció de les subvencions que es percebien pel foment de les pràctiques ramaderes tradicionals. Amb el nou reglament, aquesta limitació s’aixeca, tal com havia demanat insistentment els mateixos professionals del sector. Per tant, “podran importar de forma lliure la quantitat que vulguin”.
Amb la carn transhumant es pagaran 35,91 euros per cap de bestiar sacrificat a Andorra mentre que el vi es vol fomentar el cultiu de vinya amb 2.000 o 4.000 euros per hectàrea en funció del pendent
Casal ha apuntat que, d’aquesta forma, es compleix “una demanda històrica del sector” que “ho percebia com a una barrera a la seva tasca i a tenir els animals en bon estat”. En alguns casos, ha admès, “suposava un volum important per al ramader” i, per tant, de forma indirecta però “assumible” per al Govern, “ara veuran millorats els ajuts”. A banda, s’entén que la mesura no ha de suposar un fre al fet que es continuïn dallant els prats del país, font de bona part del farratge, més quan algun producte, com ara el pinso, no es produeix al Principat. Un altre avantatge que es veu va “lligada a la productivitat”. En aquest sentit, el ministre ha indica que “més disponibilitat d’aliment vol dir animals més engreixats i, per tant, més carn”.
Paral·lelament, es creen tres nous segells de qualitat de productes andorrans. Tots ells suposaran subvencions per a aquelles explotacions que els produeixin amb l’objectiu de posar-los en comercialització. Un serà per a la mel, un altre per a les trumfes i un tercer per a la carn de corder i cabrit d’aquells ramats que facin pràctiques de transhumància. És a dir, aquells que passen l’estiu al país però posteriorment marxen a zones veïnes per pasturar. També hi ha canvis en positiu per a les ajudes a la raça bruna d’Andorra.
Aquest segell, diferenciat del de ‘carn de qualitat controlada d’Andorra’ suposarà una ajuda de 35,91 euros per cada cap de bestiar que s’engreixi seguint el sistema marcat i se sacrifiqui a l’escorxador nacional. Casal ha remarcat que, actualment, el 70% de la cabana ja pertany a aquests ramats i, justament per això, fins ara no hi havia cap ajuda directa, cosa que canviarà. La idea és que això permeti uns 500 exemplars cada any i, de fet, es confia que ja en pocs mesos les primeres unitats puguin arribar al mercat.
Pel que fa als altres dos segells, amb la trumfa hi haurà una subvenció anual de 5.000 euros per hectàrea de conreu. Amb la mel, el càlcul es farà per arna, amb una xifra d’entre 50 i 65 euros en funció del total de l’explotació. Com més arnes es tinguin, fins a 150, més es percebrà per cadascuna d’elles. D’aquesta forma, “es vol promoure la productivitat”, ha apuntat el ministre. En aquest segon cas, s’estima que hi ha unes 10 explotacions que es podrien beneficiar de la mesura, en el primer, entre set i vuit, però “volem incentivar que hi hagi més”, segons Casals.
A la vegada, es fan modificacions a altres ajuts. Pel que fa al de les pràctiques tradicionals de muntanya, vinculats a la raça bruna d’Andorra, es pagarà més per les eügues i per les anelles -les vaques d’entre 13 i 24 mesos-. En aquesta franja d’edat, fins ara, hi havia dues categories. Ara, la subvenció serà la mateixa per a tots els exemplars i serà a partir del tercer any de vida quan es faci la distinció.
També es crea un ajut complementari per a les explotacions de vi, tot posant el focus en el benefici paisatgístic que permet el conreu de vinya. Així, en aquells terrenys on pendent sigui inferior al 25%, es donaran 2.000 euros per hectàrea. Si és de 25% o superior, 4.000, ja que s’entén que la tasca per cultivar-lo és més manual.
Més enllà d’aquests nous reglaments -i a l’espera de tancar un altre sobre el bestiar equí i oví- Casal ha volgut recordar que totes les ajudes, seguin el que marca la Llei òmnibus d’agricultura, es veuran incrementats amb l’IPC del 2024. Per tant, un 2,6% més. Això, remarca, “demostra el nostre compromís amb el sector”. El ministre també ha volgut defensar que, en els darrers anys, la partida destinada a aquestes ajudes “directes” s’ha incrementat de forma important: un 35% més, el que suposa 1,1 milions. Enguany, la previsió es fregar els 4 milions.
Comentaris (9)