Així ho ha indicat el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, durant la Fira Concurs del Bestiar, que ha acollit 172 caps, una vintena més que l’any passat i el que demostra, segons el titular ministerial, la bona salut de la ramaderia del país. També és cert que el fet que el 27 d’octubre hagi coincidit en un diumenge amb bon temps ajuda i molt. I ajuda a què més persones de les que ho fan normalment s’hagin acostat a l’aparcament de Prada Casadet per observar els tancats amb els animals. Casal ha destacat també “la divulgació al conjunt de la ciutadania” del sector primari, que s’està fent, per exemple, amb la nova campanya sobre la raça bruna.
Si en el pressupost per al 2024 es va preveure un increment de les subvencions directes de l’ordre del 16%, en les previsions pressupostàries per al 2025 l’increment previst és del 10%, arribant a un global d’uns quatre milions a partir d’un augment en xifres absolutes de 400.000 euros
El responsable ministerial, just abans del lliurament de premis del concurs, ha ressaltat la importància de l’agricultura i la ramaderia en el model de país, tot posant l’accent en el fet que el 90% del territori és encara verge, per dir-ho així. I ha explicat que si en el pressupost per al 2024 es va preveure un increment de les subvencions directes de l’ordre del 16%, que equivalia a uns 500.000 euros, en les previsions pressupostàries per al 2025 l’increment previst és del 10%, arribant a un global d’uns quatre milions a partir d’un augment en xifres absolutes de 400.000 euros. Casal, fent comptes, ha indicat que en tres anys hi haurà hagut un increment del 32% i, per tant, d’1,1 milions d’euros.
Si el projecte de pressupost s’aprova, s’hauran de desenvolupar els reglaments corresponents que permetin incrementar les ajudes al sector equí però també a la producció de patates i de vi. I, per primer cop, es dotarà una línia de subvenció a l’apicultura. “Tenim productors de mel aquí a Andorra i un producte bo. Alhora, l’apicultura té un benefici sobre la biodiversitat floral.” D’aquí que s’instauri l’ajuda sempre lligada “a la producció i la qualitat”. També és ressaltable “l’ajust” que es preveu per al sector equí. Malgrat que la carn que “té més sortida és la bovina”, la carn de cavall, de poltre, no es vol deixar enrere. D’aquí que malgrat que el boví rep sempre un suport més important, la distància amb l’equí es reduirà. “L’hem d’ajustar una mica més”, ha remarcat el ministre.
Guillem Casal ha parlat també de crear un segell transhumant per potenciar la producció i comercialització de carn de corder feta a Andorra i ha explicat que finalment es donarà peu a una vella reivindicació dels pagesos, que s’elimini la deducció que es fa en el contingent de productes ferratgers. És a dir, es podrà importar lliurament sense por a què hi hagi descomptes en les subvencions a rebre. I és que els darrers anys, que per qüestió de sequera s’han hagut de suprimir aquestes penalitzacions, s’ha comprovat que “el prat de dall no anava a la baixa”.
El ministre d’Agricultura també s’ha referit al centre de recria d’anolles i a la bossa de ‘ramaders substituts’. En aquest sentit, Casal ha explicat que el comú de Canillo ha posat a disposició dels pagesos de la parròquia un treballador assalariat públic “per poder donar suport a les explotacions agrícoles” quan aquestes ho requereixin. El ministeri està molt atent a aquest petit programa per, si funciona, mirar d’impulsar-lo més intensament. Es vol, però, observar l’evolució de la contractació d’aquesta persona i els serveis que fa durant tot un any abans d’adoptar noves decisions. Alhora, també amb els comuns i els grups parlamentaris, s’està treballant en una modificació legislativa per facilitar la construcció d’equipaments ramaders.