L’associació considera que la gatera actual és insostenible des de molts punts de vista, i considera que la direcció d’Agricultura -al capdavant de la qual hi ha Josep Casals- no està fent el procés d’acompanyament que caldria. Les fonts de Laika que s’han posat en contacte amb l’Altaveu asseguren que l’aïllament de la gatera -és a dir, el fet que quedi allunyada de tot plegat- ha comportat un descens molt important tant de voluntaris que ajudin a mantenir en condicions les instal·lacions com, també, persones que s’acostin a conèixer els animals i, per tant, puguin tenir interès en adoptar-los.
D’aquí que es pretengui trobar -a cost zero, és clar, fet manifestament complicat- un terreny cèntric que permeti instal·lar els mòduls prefabricats on situar els gats i, alhora, que facilitin el contacte amb la gent i no calgui tenir gent contractada per fer tasques que anteriorment assumien els voluntaris. Les instal·lacions actuals, asseguren des de Laika, no són ni suficients ni adequades per tenir la ingent quantitat de gats que gestionen, “tot i les millores que s’hi han fet”.
Laika també considera insostenible la gatera des del punt de vista econòmic. L’associació rep un fix de 14.000 euros anuals més 0,34 cèntims per dia i animal fins a un màxim de 50 gats, xifra que llavors es va ampliar a 150. Actualment s’estan gestionant uns 170 gats encara que puntualment arriben a 200
Laika també considera insostenible la gatera des del punt de vista econòmic. L’associació rep un fix de 14.000 euros anuals més 0,34 cèntims per dia i animal fins a un màxim de 50 gats, xifra que llavors es va ampliar a 150. Actualment s’estan gestionant uns 170 gats encara que puntualment arriben a 200. De mitjana, l’associació rep uns 24.000 euros anuals que no li arriben, afirma l’entitat, per a res. De fet, és la presidència de Laika qui està subvencionant “de forma privada un servei públic, un fet inconcebible en un altre lloc”, han afirmat les fonts.
Per això es planteja en gran mesura l’associació deixar la concessió de la gatera, perquè “no tenim cap benefici però sí totes les obligacions que imposa l’administració”, que estaria fent una auditoria per saber si realment s’està gestionant degudament la gatera o Laika està juxtaposant diverses intervencions que fa, i per les quals té distints ingressos procedents, per exemple, de convenis amb comuns. Laika treballa amb Escaldes i Canillo, on asseguren les fonts de l’associació que s’estan fent les coses bé en relació amb la gestió de les comunitats felines.
També tenen molt bona relació, a l’entitat, amb el comú de la Massana. I amb l’empresa que treballa amb el comú d’Encamp. A Ordino, asseguren des de Laika, no hi ha grans problemes, i on pitjor es fan les coses són a Andorra la Vella i, sobretot, diuen, a Sant Julià, on “el comú no té cap mena de vocació animalista”. La relació de Laika amb Agricultura tampoc no és gens bona. “No hi ha hagut mai bon ‘feeling’”, admeten els consultats.
Des de Laika temen que més enllà de la subvenció (que malgrat que han anat demanant que s’incrementi, no hi ha manera -“no hi ha diners ni tan sols, ens diuen, per posar una càmera a la porta [de la gatera] perquè tot sovint ens hi trobem gats abandonats”- que s’augmenti) es pretengui que hi hagi cures o actuacions que s’estan duent a terme actualment amb els animals que es deixin de fer per insostenible. O dit d’una altra manera: “Des d’Agricultura no s’ha usat mai la paraula eutanàsia, però de vegades se sobre entén.”
L’associació assegura que en general, amb la suma de les diverses entitats que treballen amb gats, els darrers temps s’han esterilitzat molts felins i això hauria de possibilitar que aquesta primavera, època de cria, sigui menys prolífica que en anys anteriors. “Depèn com vagi la ‘campanya de bebès’ i, després, durant l’estiu, la malaurada campanya d’abandonaments, la gestió de la gatera, ja complicadíssima ara, pot esdevenir impossible”.
Comentaris (8)