Tal i com han explicat tant el ministre de Salut, Carles Álvarez, com el secretari d’Estat de la mateixa matèria, Joan Antoni León, la regulació de la donació d’òrgans és una demanda de la societat andorrana. El nou marc normatiu, que ara iniciarà la tramitació parlamentària, possibilitarà l’extracció d’òrgans amb acords amb equips especialitzats que es desplaçaran al Principat sempre que calgui. Són “unitats que es desplacen en helicòpter i d’intervenció ràpida”, tal i com ha especificat el titular ministerial.
El projecte de llei aprovat regula l’extracció, la preservació i l’aplicació no només d’òrgans; també de cèl·lules i teixits que permetrà el desenvolupament del sector biotecnològic, que també es normativitza en els punts essencials i que es creu que pot generar notables oportunitats sanitàries i econòmiques. El text regula també la donació i la transfusió de la sang, la recol·lecció de la qual, en principi, la continuaran fent les entitats catalanes i franceses que ho han estat fent fins ara.
El ministeri de Salut considera que amb la fórmula triada del consentiment presumpte, com passa en altres països de l'entorn, es "fomentarà la donació"
El nucli essencial, el punt de partida del projecte de llei, és la donació d’òrgans. En vida i després de la vida. El consentiment presumpte esmentat ha de “fomentar la donació”, segons que ha explicat Álvarez, que ha deixat clar que la llei estableix un marc de qualitat i seguretat de tot el procés. També és clar, i ho ha remarcat el secretari d’Estat que “no hi ha remuneració per la donació”. Aquest és un principi essencial.
El que sí que es dóna per fet és que tirarà endavant la modificació de la llei de la Seguretat Social promoguda per Unió Laurediana i els independents de la Massana en el sentit de permetre que aquells que siguin donants en vida puguin cobrar una prestació equivalent al que deixin de percebre a nivell salaria el temps que hagin d’estar de baixa. Això sí, “han de ser beneficiaris de la CASS, sinó no poden rebre cap prestació”. Evidentment també, els donants en vida han de ser majors d’edat.
En el cas dels donants en vida, a banda de l’edat, com s’ha dit, hi ha d’haver un consentiment lliure i informat. Per tant, en el cas dels discapacitats que vulguin ser donants, aquest document de consentiment ha de ser entenedor i del tot comprensible. La llei estableix que la donació i el trasplantament s’han d’efectuar al mateix centre i es garantirà el principi de traçabilitat per minimitzar tant com es pugui el risc advers.
És a dir, per exemple, posar les eines per evitar tant com es pugui un eventual rebuig. La traçabilitat no pretén en cap cas fer possible que es pugui identificar el receptor i el donant. No és pas això. El que es vol és tenir els elements necessaris per garantir que la donació dels òrgans sigui compatible amb la vida del donant i el receptor adquireixi una millora substancial i proporcionada amb el risc del procés al qual se sotmet.
Pel que fa al donant d’òrgans difunt, la llei regula tot el procés pel qual cal certificar la mort del donant. Caldrà acreditar, òbviament, el cessament irreversible de les funcions encefàliques, respiratòries, circulatòries… A partir d’aquí, i per la denominada i ja citada tècnica del consentiment presumpte, cal verificar si el difunt va deixar constància de no voler donar els seus òrgans. Si no existeix negativa constatada, el difunt esdevé automàticament donant a no ser que la família que hi hagi present en el moment de la defunció hi digui el contrari. La llei també regularà la donació en cas que hi hagi d’haver una investigació judicial de la causa de la mort de la persona donant i alhora difunta.
Es negociarà amb la Fundació Carreras per tal que els donants de medul·la es puguin inscriure al registre (REDMO) que aquesta entitat gestiona
Quant a les cèl·lules i els teixits, el projecte de llei avui aprovat pel consell de ministres regula la donació per a ús al·logènic o autòleg. També regula molts altres aspectes: l’obtenció, el transport, l’emmagatzemant, la traçabilitat, els establiments. També s’estableix com s’ha de dur a terme la fabricació, l’ús i l’aplicació de medicaments de teràpia avançada a partir de gens, cèl·lules i teixits. La donació de medul·la òssia també serà presumpta i s’està negociant amb la Fundació Carreras i el registre que ella gestiona (REDMO) per tal que els donants andorrans o residents s’hi puguin inscriure. De fet, ja s’han iniciat converses amb l’Estat espanyol per establir un conveni que possibiliti un programa de medul·la òssia. Es considera que tenint el marc legal acordat serà tot més senzill d’aconseguir.
Lligat a tot això hi ha la ‘indústria’ de la biotecnologia. I la llei també normativitza tota aquesta qüestió com una oportunitat, com a nova font de desenvolupament econòmic. La biotecnologia va lligada a la recuperació de l’economia, a la competitivitat, la innovació i l’emprenedoria i d’aquí l’aposta del Govern a l’hora de regular aquesta temàtica que incumbeix diversos sectors però entre els quals la salut humana representa el 60% dels projectes. A més, es considera que una de cada deu empreses ‘startup’ biotecnològiques tira endavant. I encara que no ho sembli, aquest 10% és un percentatge molt elevat.
Una altra llei molt íntimament lligada a l’aprovada aquest dimecres i que és la que ha o havia de permetre al Principat que hi aterrés alguna gran institució científica (Institut Marquès, per exemple) és la de reproducció assistida. S’ha demanat al ministre de Salut, fervent opositor d’aquest text normatiu o, almenys, d’algunes modalitats que s’hi podrien encabir o no, quan podria aprovar-se la normativa. Carles Álvarez no ha anat més enllà de dir que es preveu tenir-la enllestida “aquesta legislatura”.
Comentaris