El Constitucional ja va resoldre fa uns mesos que unes escoltes telefòniques -i, per extensió, proves molt sensibles i que lliguen amb drets fonamentals- només es poden utilitzar per la causa per a les quals es van produir, per a les quals es van obtenir. Així, va considerar que no era legal que unes escoltes fetes a un antic alt executiu de BPA en el marc d’un cas judicialitzat a Espanya s’haguessin incorporat a la causa general que se segueix al Principat i que va ser l’origen de la intervenció del banc i de la detenció i empresonament durant dos anys del seu CEO.
El TC no admet un recurs de l’exdirectiu bancari ‘protagonista’ de les escoltes il·legals però, en canvi, deixa clar qui ha d’executar la seva sentència
El directiu no és ni tan sols un dels 25 processats en el marc del cas que hauria de reprendre el 16 de setembre la vista pública. Però la sentència dictada pel TC el març era clara i rotunda: les escoltes que se li van fer a Espanya no podien tenir-se en compte per a la causa andorrana i s’havien de deixar sense efecte. En conseqüència, l’exdirectiu bancari, no sent part en la causa que ara està en fase de judici al Tribunal de Corts es va adreçar al Tribunal Superior perquè executés la sentència del Constitucional. Això és, que eliminés les seves escoltes o les fes eliminar.
El Superior es va rentar les mans i el bancari es va veure obligat a fer un recurs d’empara davant el Constitucional per saber qui coi ha d’executar la sentència. El TC no ha admès el recurs com a tal. Però el seu argumentari té molt suc. Després de recordar l’Alt tribunal que a ell no li toca exercir ni de tercera instància ni de tribunal suprem, afirma que “en aquesta causa, la qüestió que aquest Tribunal Constitucional ha de resoldre és la de saber si pot identificar expressis verbis la jurisdicció ordinària competent per tal que una de les seves pròpies decisions sigui degudament executada”.
El raonament
I a partir d’aquí fa tot un raonament. “Les normes que regulen el funcionament i la competència del Tribunal Constitucional no li donen cap potestat per assegurar, propio motu, l’execució de les seves pròpies resolucions”, diu d’entrada per afegir que “pertany a l’àmbit de la responsabilitat de les jurisdiccions ordinàries assegurar una bona execució de les decisions del Tribunal Constitucional. I cal destacar que d’allò que es tracta és de la primacia de la Constitució d’Andorra que aquest Tribunal té el mandat de fer respectar”.
L’aute d’inadmissió, publicat aquest dimecres al BOPA, continua dient que “si cap jurisdicció ordinària es considera competent per executar la decisió esmentada del Tribunal Constitucional, es podria vulnerar manifestament la Constitució. No respectar una sentència constitucional equival a desobeir la Constitució, així com al poder constituent que va atorgar el mandat de garantir la primacia de la Constitució al Tribunal Constitucional”. I acaba concloent: “Correspon a la jurisdicció ordinària, conforme a les mesures d’execució de les resolucions judicials, executar la decisió constitucional, és a dir, a l’òrgan de primera instància que va conèixer la causa.”
Advocats defensors de processats en la causa també han demanat al Tribunal de Corts que elimini tots els elements sumarials que pengin d’aquelles ‘punxades’ telefòniques
En conseqüència, el TC endossa al batlle que va rebre en primer lloc el procediment urgent i preferent plantejat per l’exdirectiu de BPA que faci la feina de deixar sense efecte el trasllat de les escoltes d’una causa que s’havia judicialitzat a Espanya cap al sumari de la causa general del ‘cas BPA’. La missió no és fàcil. El batlle en qüestió és un especialista en dret civil. Col·lateralment potser ha tractat algunes qüestions relacionades amb l’afer BPA. Però hi ha passat de puntetes. I res no coneix estrictament del vessant penal.
Però és que, a més a més, i a banda que el Constitucional encolomi a la Batllia l’esporgada sol·licitada pel subjecte protagonista de les escoltes invalidades, es dóna el cas que altres actors intervinents en el cas, i majoritàriament les defenses dels processats, també han sol·licitat al Tribunal de Corts que faci la mateixa operació: extreure de la causa les escoltes invalidades i tot allò que d’elles en deriven. Perquè sembla de lògica jurídica i de sentit comú que si una prova és declarada il·legal tot el que d’ella penja ha de ser il·legal també. Per tant, embolica que fa fort una vegada més.