- Les obres de construcció del recinte de Santa Coloma s'han alentit molt les darreres setmanes fins a aturar-se per divergències entre promotors i constructors
- La situació amoïna tant que fins i tot el cap de Govern hauria sondejat discretament altres possibles indrets per acollir la prova que s'ha de celebrar a final de setembre
- Malgrat que l'endarreriment dels treballs no hauria de posar en risc el projecte, els interrogants sobre Miguel Teksine Lao són evidents: ja va fer fallida a Tahití l'any passat
Encara que ho pugui semblar, no tot el que lluu és or. I el que havia de ser la primera prova de foc per a una societat anunciada a bombo i plateret i que promou a Santa Coloma un recinte suposadament de primer nivell destinat al pàdel, el World Padel Tour, de moment és en l’aire. Ara mateix hi ha seriosos dubtes que la competició que s’havia de celebrar a les instal·lacions de Principadel a finals de setembre pugui ser una realitat. El motiu? El retard de les obres de construcció de l’equipament. Els treballs han experimentat les darreres setmanes una frenada d’allò més important -fins a l’atur- per divergències entre els promotors -amb l’empresari tahitià Miguel Teksine Lao al capdavant- i la constructora. Segons algunes fonts hi ha un deute enmig que hauria esdevingut massa important i l’empresa que construïa ha decidit plantar-se.
Algunes de les fonts consultades han reconegut que ja seguint els terminis normals s’arribava justet a poder tenir apunt tot l’equipament per poder acollir una competició de l’abast del World Padel Tour. Però que s’hi hauria arribat. La frenada dels darrers temps ho fa cada vegada més difícil. Tot i això, les fonts consultades han assegurat que, en principi, les dificultats actuals no haurien de posar en risc la continuïtat del projecte, que és qualifica de “molt bo per al país” amb l’arribada d’unes instal·lacions de primer nivell. Tant nivell i tanta força té l’empresa promotora que la prova esportiva es va comprometre per als tres properes anys (és a dir, aquest 2017 i dos més) i que el recinte de Principadel fins i tot pretenia acollir, cada temporada d’hivern, una mena de cicles de concerts de referència. Un ‘Cap Roig a l’andorrana’. És a dir, una mena de l’efímer ‘Andorra Red Music festival’ millorat.
La iniciativa empresarial teòricament impulsada per Miguel Teksine Lao (al centre d’una de les imatges amb dos dels màxims responsables del certamen dedicat al pàdel) -i lligada suposadament al suport financer d’una entitat bancària del país, segons les fonts- és una d’aquelles lloades pel Govern i posades com a exemple d’inversió estrangera. Ara, però, segons fonts consultades, l’executiu és el primer que està intranquil davant els problemes que hi hauria per la continuació de les obres de construcció del recinte esportiu. I pel fet que, com a mínim d’entrada, Principadel no pugui acollir el World Padel Tour d’aquest any. Poca broma, portar un certamen d’aquestes característiques, suposa una mena de cànon (la competició la ‘ven’ una empresa especialitzada en la matèria i suposa l’atorgament d’una mena de drets o franquiciat) d’uns 200.000 euros. Les fonts han assegurat que fins i tot el cap de l’executiu, Toni Martí, ja s’hauria mobilitzat per sondejar altres possibles ubicacions dins mateix del país perquè la prova prevista del 25 de setembre a l’1 d’octubre pugui quedar-se sense sobresalts al Principat.
Amb la boca més gran o més petita, Principadel, encara que sorgida de la iniciativa privada, és també una aposta governamental. Fins al punt que l’anunci que aquesta firma podria o pot celebrar el certamen musical a l’hivern havia fet plantejar a l’executiu descartar la construcció del denominat recinte multifuncional. Havia de ser, aquest, un equipament pensat per acollir espectacles i esdeveniment de diversa índole amb una capacitat important. Curt i ras, un escenari fixe per al Cirque du Soleil o activitats similars i amb una capacitat similar a la que té la vela que acull la companyia canadenca al Parc Central: uns 5.000 espectadors.
Un recinte d’aquelles característiques -els estudis encara s’estaven acabant de fer- suposa una inversió molt alta i d’una amortització molt complexa. Per això, el Govern, després d’una primera arrencada molt impulsiva i veloç, va posar fre i va anar rebaixant expectatives fins al punt que cada vegada prenia més força descartar el projecte però justificant-ho pel fet que ja hi havia una iniciativa privada que resolia la mancança. Els dubtes sobre la impossibilitat d’acollir l’edició prevista del World Padel Tour d’aquest 2017 fa aixecar recels malgrat que les fonts consultades creuen que el retard que hi hagi ara no ha de condicionar el projecte global i de futur.
L’aparició de Miguel Teksine Lao al Principat encara genera molts interrogants. Gestor financer, s’identifica com un expert en esquemes financers per evitar pressions impositives alhora que conseller immobiliari. Va ser vicecònsol d’Espanya a Tahití, a la Polinèsia francesa, on el 2014 va posar en marxa una societat per promoure immoble que dos anys més tard, concretament el 25 de novembre de l’any passat, va haver de fer cessació de pagaments i, finalment, el Tribunal mixte de comerç de Papeete, la capital tahitiana, va haver d’imposar pocs dies després la liquidació judicial d’un projecte que consistia en la construcció d’habitatges individuals.
Abans d’aquella cessació de pagaments, Lao, que resideix a Aixirivall, ja havia posat en marxa a Andorra les societats que impulsen el projecte del pàdel en les immediacions del tennis de Santa Coloma. El grup Principadel, per dir-ho d’alguna manera, està hores d’ara configurat per tres societats actives en el registre: la mare de tot plegat seria Principadel Andorra SL. Però també existeixen Principadel Club Social SL i Principadel AD&Events SL. L’entramat social de les tres és essencialment el mateix. Amb seu social en un despatx de l’avinguda Carlemany d’Escaldes, les tres societats tenen com a socis el propi Miguel Lao i una altra societat andorrana, Miri SL, fundada el 2015 i de la qual ara mateix en formen part el mateix Lao com a principal accionista i Barbara Bornes i Bernadette Annie Barthélémy. La denominació Miri ja l’havia empleat l’empresari tahitià al seu país.
Comentaris