El Col·lectiu de Funcionaris de Policia (CFPA) ha presentat una querella contra dos antics comandaments del cos de l’ordre pels presumptes delictes de tràfic d’influències, corrupció i intromissió d’interessos privats en la funció pública en el marc del denominat ‘cas de les armilles’. L’afer té el seu origen a final del 2013 i va quedar definitivament resolt, quant a l’adjudicació de material divers per a la policia, el febrer de l’any actualment en curs, quan la sala administrativa del Tribunal Superior va confirmar que l’anul·lació de la comanda feta a l’empresa de qui llavors era un sotsoficial del cos i ara passarà a ser un querellat era correcta i definitiva.
El sindicat policial considera que hi ha elements suficients per pensar -i, per tant, per investigar- que aquella adjudicació que no es va arribar a materialitzar malgrat que la intenció inicial de l’executiu era dur-la a terme (la comanda no es va publicar al BOPA però si a la web oficial del Govern en forma de nota de premsa) estava envoltada de suposats tripijocs, com a mínim, presumptament maniobrats pel llavors director adjunt del cos, Pere Gispert, i el sotsoficial responsable del grup d’intervenció (GIPA) i sotscap de la unitat especial d’intervenció (UEI) Xavier Surana.
Curiosament, l’encàrrec es va anul·lar quan va transcendir als mitjans de comunicació que l’empresa beneficiària era gestionada pel propi Surana (a la foto), però mesos més tard l’adjudicació es va acabar materialitzant aprofitant que el sotsoficial havia decidit jubilar-se del cos i, per tant, ja no existia la incompatibilitat que hi havia en un primer moment. Surana, que en el moment de la controvertida comanda era el president del Sindicat de Policia (SIPA), lluny d’admetre com n’era d’inconcebible que el cos pel qual treballava li adjudiqués la compra de material -policial, a més- a una empresa que com a funcionari ja no podia tenir, va iniciar una batalla legal multibanda.
Primer va plegar del cos. Es va jubilar. I després va combatre jurídicament la paralització, primer, i anul·lació, després, de l’encàrrec. Però, sobretot, va arremetre contra mitjans de comunicació i, especialment, contra el CFPA. Justament, en el marc del plet que va iniciar contra aquest sindicat, que encara cueja, la instrucció ha revelat dades essencials per actuar ara contra el propi Surana i, també, contra Gispert.
Acció popular
El CFPA ha interposat aquest dimarts una querella contra els dos excomandaments policials, segons que ha comunicat el despatx d’advocats (Silvestre Advocats), que defensa els interessos de l’organització sindical. Segons la comunicació emesa pel bufet jurídic, el president del sindicat, Salvador Prieto, ha firmat l’acció legal, que s’articula a través d’una figura a la qual es recorre en comptades ocasions però que tant la Constitució, com la Llei qualificada de la Justícia i el Codi de procediment penal preveuen: l’acció popular. En concret, l’article 86.4 de la Llei de lleis del Principat estableix que “la defensa jurisdiccional dels interessos generals pot efectuar-se mitjançant l'acció popular en els supòsits regulats per les lleis processals”.
I justament és això el que considera que ha de defensar el sindicat policial: l’interès general. Ja que entén que no pot ser que, presumptament, càrrecs de les administracions públiques facin mans i mànigues per beneficiar-se personalment. O el que és el mateix: que s’actuï amb suposat tràfic d’influències, barrejant interessos privats en qüestions públiques i, en definitiva, corrompent, suposadament, el sistema. “Els fets que han estat objecte de querella són greus i mereixen ser investigats per part dels òrgans judicials pertinents, en el cas que no ho hagin estat prèviament”, manté el comunicat emès pels assessors legals del CFPA.
Més antecedents
El cas es remunta al 4 de desembre del 2013 quan el Govern va aprovar adjudicar a l’empresa XS Equipament material divers per al cos de policia per valor de 21.771,49 euros. Dos dies després, els mitjans de comunicació es feien ressò del fet que el gestor real de l’empresa adjudicatària era el sotsoficial Xavier Surana -les sigles del nom de l’establiment ja en donaven una bona pista-, i el 9 de desembre l’executiu, vist el rebombori esdevingut, va acordar “suspendre en primer lloc el desplegament de l’eficàcia de l’acord d’adjudicació definitiva (…) iniciar les actuacions encaminades a revocar o deixar sense efecte eventualment l’acord d’adjudicació”.
Però no n’hi ha prou amb aquests detalls. Encara n’hi ha més. Resulta que en base a un informe datat a 22 de novembre d’aquell 2013 i firmat pel llavors director adjunt del cos, Pere Gispert (a la foto), se sotmetia a la consideració del Govern l’adjudicació directa a l’empresa de Surana. Vaja, a XS Equipaments. Curiosament, i com demostren les dades que ha anat recollint la Justícia mateix, i que queden, per exemple, reflectides en la sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior dictada el 26 de febrer d’aquest 2016, l’empresa que figurava a nom del pare del sotsoficial de policia però que queda clar que gestionava l’uniformat va demanar ampliar el 12 de setembre del 2013 l’objecte comercial.
Inicialment, l’establiment estava autoritzat a vendre al major articles de confecció, calçat, accessoris i material de senyalització per a industrials, però a partir del 14 d’octubre del 2013, i arran de la petició del 12 de setembre esmentada, es va permetre també la venda de material destinat a cossos de seguretat. Com s’encarrega de remarcar la sala administrativa del TS en el fonament de dret quart de la sentència en què confirma com a bona l’anul·lació inicial de la comanda, “la data d’ampliació coincideix amb el període durant el qual el departament de policia va valorar d’encomanar divers material de seguretat”, entre els quals les armilles parabales que van servir per batejar l’afer.
Per si no n’hi havia prou, i vist que es pretenia ampliar l’objecte comercial amb la possibilitat de vendre material que per la seva naturalesa pot esdevenir perillós, l’autorització del canvi o ampliació de negoci en aquest cas està subjecte a un informe de la policia. En aquest informe s’explica que XS Equipament des del mes d’octubre del 2013 s’havia convertit en l’únic distribuïdor oficial d’uns productes d’una determinada marca. Surana havia assumit l’exclusiva després que l’establiment que anteriorment la tenia va tancar portes arran de la tràgica mort -víctima d’un accident de vol de parapent- de l’empresari.
L’informe de comerç
I que Surana, el sotsoficial, era el real gestor d’XS Equipament ho deixa clar la pròpia policia perquè en l’informe que serveix per autoritzar l’ampliació de l’objecte comercial de l’empresa s’explica que el llavors cap del GIPA va ser “la persona amb la qual es posa en contacte el servei de policia a fi d’emetre l’informe interessat per comerç de forma prèvia a resoldre la sol·licitud de modificació anteriorment referida, essent aquest (Xavier Surana) qui explica l’objecte d’aquesta modificació d’objecte comercial i d’abast de la mateixa”.
Justament, el fet que aparegués parcialment l’informe de comerç que cita la sentència del Tribunal Superior als mitjans de comunicació va fer que Surana iniciés una batalla legal contra la junta directiva del CFPA a qui acusava d’haver filtrat el document i, especialment, contra el secretari del sindicat a qui culpava d’haver abusat del seu càrrec de policia per obtenir l’informe. El cas encara cueja en la seu judicial. Però resulta que en el marc de la investigació de les acusacions de qui va ser màxim responsable del GIPA contra el CFPA haurien transcendit més elements.
Per exemple, hauria acreditat durant la instrucció que Surana, com a responsable del grup especial d’intervenció, sol·licitava a la direcció adjunta del cos liderada llavors per Pere Gispert un material molt concret. Tan concret i tan determinat que, curiosament, al Principat sols el distribuïa XS Equipament, a qui inicialment es va concedir l’encàrrec que només va frustrar que es fes públic el vincle de les armilles amb XS Equipament i Surana (encara que temps després, el 8 d’octubre del 2014 i ja amb el sotsoficial fora del cos, es va acabar concretant en una mena de copiar i enganxar, pràcticament).
Tot plegat ha animat el sindicat policial a activar l’acció popular i a presentar la querella per tràfic d’influències i corrupció. Amb les dades obtingudes en l’altre cas s’haurien pogut suposadament corroborar els rumors que feia temps que corrien pel despatx central de la policia. I que es podrien, presumptament, remuntar a anys anteriors, comandes més suculentes i altres excomandaments policials. Però això ja són figues d’un altre paner. O bales d’un altre calibre.
Comentaris