Després que ‘Crónica Global’ publiqués diverses informacions lligades a la interposició de la querella de Samarra en què acusava Cinca d’administració deslleial, apropiació indeguda i blanqueig de capitals en l’època que l’ara ministre era el responsable de la direcció general d’Orfund, i, fins i tot, amb posterioritat al fet que l’editora d’aquell digital publiqués el llibre ‘Diamantes sucios’, Cinca va anunciar en diverses ocasions que iniciaria accions legals contra el mitjà de comunicació. Ho va dir tant que, al final, es va veure força a actuar. Però no es va querellar contra el diari conscient que no hi tenia res a ver. Va optar per una demanda civil per una suposada intromissió il·legítima a l’honor.
La jutge considera que la documentació publicada és estricta i neutral, d’interès públic i, per tant, queda emparada pel dret a la llibertat d’informació i imposa les costes al ministre
Cinca va demandar tant al mitjà i als seus responsables com a Samarra. Després del procediment normal i de la celebració de la vista oral i pública, la magistrada titular del jutjat d’instrucció número 20 de Barcelona ha acabat dictant sentència. I en ella s’hi pot llegir, per exemple, que “es pot observar clarament que el que es fa en aquests articles periodístics és donar compte del contingut d’una querella, sense fer cap tipus de valoració. La major part del contingut de l’article està entre cometes”. Afegeix, també la resolució que “no es pot observar cap mena de manipulació de la informació o cap tergiversació de manera interessada amb la única finalitat d’atemptar l’honor del senyor Cinca”.
La sentència dictada aquest dimarts exposa que els fets i la seva explicació “estan inclosos en el dret a la llibertat d’informació perquè són fets de rellevància pública, com és la presentació d’una querella contra una persona que és el ministre de Finances d’Andorra i sobre fets dels seus negocis amb anterioritat a ostentar aquest càrrec. Els mateixos són exposats de forma neutral sense cap tipus de valoració, limitant-se el diari a donar compte de la presentació d’una querella i exposar-ne el seu contingut”. Reconeix la resolució que òbviament, i de forma objectiva, la publicació dels fets poden afectar l’honor de Cinca, però això no se li pot retreure al mitjà de comunicació. Pel dret d’informació, que preval, i pel fet que el ministre “està sotmès tant a la crítica política com al fet que es publiqui informació sobre ell que pugui tenir un interès públic”.
La magistrada-jutge considera que “saber els treballs i les empreses en les quals va intervenir amb anterioritat a ser designat ministre de Finances té un interès públic, interès que es veu augmentat pel fet d’haver-se vist implicat, quan es va elaborar el llibre, en els denominats ‘Papers de Panamà’”. Per tot plegat desestima la demanda contra ‘Crónica Global’ i imposa a Cinca l’obligació d’haver de satisfer al mitjà de comunicació i als seus responsables els costos que els ha generat la defensa de la petició.
En canvi, la responsable judicial sí creu que l’expresident d’Orfund, amb la seva insistència, hauria vulnerat el dret a l’honor del responsable andorrà de Finances
Diferent és el cas de Samarra. Davant de la reiterada voluntat de l’expresident d’Orfund d’acudir als tribunals, la jutge titular del jutjat de primera instància de Barcelona “entén vulnerat el dret a l’honor quan la querella no persegueix la persecució del delicte sinó altres finalitats com el desprestigi, entenent que això es produeix, per exemple, quan es realitza una querella imputant al querellat uns fets falsos”. Però la magistrada no diu mai que s’hagin denunciat fets falsos. Remarca, solament, el fet que se li va inadmetre almenys en un parell d’ocasions l’acció judicial perquè descrivia uns fets ja prescrits. O perquè els fets denunciats no s’havien comès en la ciutat on es presentava la querella.
També considera la jutge que Samarra no va donar “cap motiu convincent per explicar perquè va trigar més de deu anys en posar de relleu aquests fets” i que tot plegat “no pot tenir una finalitat més enllà de la seva difamació”, la difamació de Jordi Cinca, atès “el càrrec públic que ocupa”. Ara, la jutge entén que el ministre demani una compensació de 30.000 euros “és totalment desproporcionat. Més encara quan no s’ha acreditat cap tipus de connivència entre el senyor Samarra i els mitjans de comunicació que han publicat la notícia i quan no ha ocasionat la dimissió del senyor Cinca”, que era un dels mals dels que es queixava el ministre.
Per tot plegat, i tot reconeixent que l’expresident d’Orfund sí hauria vulnerat el dret a l’honor del responsable ministerial, li imposa haver-lo de compensar amb 7.000 euros. I a haver de publicar la part dispositiva de la sentència a ‘Diari d’Andorra’, ‘El Periòdic d’Andorra’ i ‘Bon Dia’, a banda de a ‘Crónica Global’. I com que no li dóna tota la raó a Cinca, el que no fa la magistrada és obligar Samarra a satisfer els costos de tramitar la demanda que ha tingut el ministre. Per tant, cadascú s’ha de pagar el que li pertoca.
Comentaris