La Llei per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme aprovada el 2022 establia una mena de moratòria a la construcció per donar temps als comuns a fer els estudis de càrrega parroquials. A la vegada, però, també establia canvis en la normativa sobre els allotjaments turístics, amb una moratòria de les noves llicències. I, també, una altra mesura, que va generar força enuig en el sector: si un apartament canviava de propietari, perdia aquest permís. I, per tant, no es podia destinar a aquest ús.
La Justícia també retreu a l’AEAT la fórmula que ha fet servir per mirar de portar l’afer al TC: “no resulta admissible que un particular pugui posar en qüestió la constitucionalitat d’una llei per mitjà de l’expedient de sol·licitar a l’administració un pronunciament general i futur sobre l’aplicació de la mateixa”
Des de l’AEAT es defensa que la mesura atempta contra la Constitució. Consideren que atempta contra drets reconeguts en la Carta Magna especialment pel fet que “afecta situacions consolidades i drets adquirits” en tocar unes llicències ja concedides per poder destinar immobles a apartaments turístics. Ara bé, com a patronal o com a empreses individuals, no tenien opció d’acudir directament al TC i ho van intentar mitjançant una altra fórmula: es va presentar un recurs a Govern en el qual es demanava que es declarés que aquests permisos eren vigents i no podien cancel·lar-se en cas d’un canvi de propietat. L’executiu va desestimar el recurs i, llavors, l’entitat va acudir a la Justícia.
Aquesta, però, ha optat per no admetre a tràmit la demanda. És a dir, no entra en el fons de l’afer, ja que considera que no es donen les condicions per formular-la. Així ho va dir la Batllia i, ara, ho ha ratificat el Superior. En la sentència que ara s’ha fet pública, la sala administrativa posa en relleu que, des de l’aprovació de la Llei i la seva entrada en vigor, “no s’ha produït encara en la pràctica cap aplicació d’aquest precepte”. És a dir, cap apartament ha estat venut i, per tant, ha perdut la llicència. Així, es considera que “no s’ha dictat cap resolució administrativa que afecti els recurrents i que hagi suposat la cancel·lació automàtica al registre corresponent de la inscripció d’un habitatge d’ús turístic”.
En certa forma, doncs, el que es ve a dir és que la Justícia no es pronunciarà fins que, efectivament, un apartament canviï de propietari i el nou, en no poder inscriure’l al registre, iniciï una acció judicial. En aquest sentit, en la resolució ja s’admet que “les parts no tenen al seu abast una acció que els permeti plantejar directament la inconstitucionalitat d’una llei”, cosa que sí que podrien fer en cas que es tractés d’un reglament. Entén el Superior, doncs, que “no resulta admissible que un particular pugui posar en qüestió la constitucionalitat d’una llei per mitjà de l’expedient de sol·licitar a l’administració un pronunciament general i futur sobre l’aplicació de la mateixa”.
Així doncs, per ara la mesura no es posa en qüestió jurídicament parlant. De fet, no s’entra al fons, ja que simplement s’ha decidit no acceptar a tràmit la demanda. Caldrà veure ara si l’entitat optar per buscar alguna fórmula per continuar el procés.
Comentaris (1)