Fa ja tretze mesos que tant la jove com l’home es troben a la Comella. El judici es va celebrar a finals del mes passat i en pocs dies s’ha de conèixer la sentència. Prèviament a la vista oral, l’advocat de la dona havia sol·licitat que se la deixés en llibertat provisional, petició que va ser desestimada pel Tribunal de Corts. Posteriorment, es va recórrer al Superior, que tampoc va acceptar la demanda. Llavors, es va optar per acudir al Constitucional.
Aquest organisme va admetre a tràmit el recurs d’empara presentat. L’advocat argumentava que s’havia vulnerat el dret de la seva defensada a obtenir una decisió fonamentada. El TC va admetre a tràmit el cas, però ara ha validat les actuacions judicials prèvies.
Així, els magistrats entenen que les resolucions “s’han de qualificar de raonables, lògiques i fonamentades en dret”. Així, s’entén que una presó provisional de set mesos -termini complert quan es va presentar la petició de llibertat- no és excessiva. També es recorda que “tant el Tribunal de Corts com la Sala Penal consideren l’existència d’indicis de delictes que comporten penes elevades, la qual cosa sustenta l’existència del risc de fugida”, un perill que s’incrementa amb la proximitat del judici.
A més, s’accepten els arguments per no substituir la presó provisional per una alternativa, com ara el control monitoritzat que havia proposat la defensa. “La recurrent és estrangera, no té residència ni domicili a Andorra, alhora que tampoc té família ni cap vincle econòmic amb el Principat, sinó que s’ha desplaçat únicament per delinquir”, remarquen. Per tant, “aquesta falta d’arrelament justifica que la presó provisional s’hagi de mantenir com a única mesura que pugui garantir la disponibilitat processal, ja que la fugida del país només li reportaria beneficis i cap perjudici a nivell personal, laboral, econòmic o familiar”.
De fet, el TC arriba a acceptar que, malgrat estar contemplat en la normativa, la fórmula del control monitoritzat no és fiable. “No s’elimina el risc de fugida, perquè les reduïdes dimensions del Principat no impedeixen que una reacció policial davant la fugida sigui efectiva i la manca d’arrelament no pot contenir el risc de fugida”, estableix la sentència que, amb tots aquests motius, desestima el recurs d’empara presentat per la processada.
Comentaris