Cal recordar que tant Corts com el Superior van considerar que el responsable de l’hípica havia comès un delicte de lesions per imprudència en haver incomplert diferents aspectes de la Llei de seguretat i salut en el treball, situació que, a l’entendre de totes dues instàncies, va acabar sent causa directa del bolcament del tractor i de les gravíssimes lesions sofertes pel jove. Besolí va perdre tota mobilitat del cos de cintura cap a baix. A banda de la pena pròpiament dita (3 mesos de presó condicionals i una inhabilitació per exercir com a responsable d’una hípica durant mig any), els tribunals van fixar una indemnització propera als 880.000 euros.
En el procés també va ser condemnada l’asseguradora del tractor. Si el processat -com és de preveure- no pot fer front a aquest rescabalament, l’empresa hauria de respondre solidàriament. I és això el que ha intentat evitar amb un recurs d’empara presentat davant el TC. Al·legava que s’havia vulnerat el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en dret tot indicant que les resolucions no havien motivat de forma raonada perquè no s’acceptaven les seves demandes: entenien que la pòlissa només cobria accidents de trànsit i no pas laboral i que com a màxim, en cas de provocar la mort o invalidesa, l’empresa només s’havia de fer càrrec d’un màxim de 12.000 euros.
El TC, però, ha tallat de soca-rel aquestes pretensions. Ni tan sols ha acceptat el recurs. En primer lloc, considera que les sentències tan de primera com de segona instància són correctes. El seu argumentari, remarquen els magistrats, no es pot considerar “il·lògic, irracional, absurd o arbitrari”. Entre altres coses pel fet que a les condicions particulars del contracte s’especificava que el conductor quedava inclòs i així ho havien aplicat les resolucions.
La defensa de la companyia també recriminava que en les sentències s’hagués fet referència a jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i del Tribunal de Cassació francès per refermar alguns dels arguments. El TC entén que aquestes només apareixen “incidentalment per donar suport al gruix de l’eix argumentari emprat per la Sala Penal”.
Així doncs, el recurs d’empara queda refusat. Això suposa que, efectivament, la companyia d’assegurances haurà d’assumir la indemnització a pagar al jove lauredià.
Comentaris