El jove està a punt de complir l’any internat, de forma preventiva, a la Comella. Va ser detingut l’1 d’octubre del 2023 quan la policia va detectar el CBD, repartit en cinc bosses, amb què intentava entrar al país. Des de llavors, havia demanat dues vegades la llibertat provisional -la primera al desembre i la segona ja a l’abril-. En tots dos casos, primer Batllia i després Superior la van desestimar. Per això, l’advocat va presentar el recurs d’empara. Entenia que s’estava produint una vulneració del dret a la llibertat, reconegut a l’article 9 de la Constitució.
En l’escrit, que va ser admès a tràmit, la defensa insistia en el fet que la substància comissada no pot ser considerada estupefaent, tot tenint en compte que el percentatge de THC no supera el 02,% del total. De fet, apunta que és un producte similar al que s’està venent a diferents establiments del Principat. Més enllà d’això, també posava sobre la taula que el seu client està arrelat al país, ja que disposa de feina i de parella.
En canvi, des de Tribunal de Corts i fiscalia es va demanar, lògicament, que es desestimés el recurs. Es posava en relleu que el noi es juga al judici una pena important -entre tres i sis anys de presó- i que hi havia un elevat risc de fuga. Tots dos organismes posaven en relleu que el permís de residència i treball que té el jove caducava el passat 5 de setembre i, per tant, podia marxar perfectament al seu país d’origen, Espanya, des del qual no se’n podria sol·licitar l’extradició.
En la sentència que ara s’ha fet pública, el TC s’aliena amb Corts i amb el ministeri públic. De fet, no entra a valorar el punt que serà clau en la vista oral d’aquí a unes setmanes: si el que duia el jove és o no droga. En aquest sentit, es recorda que “el caràcter delictiu dels fets que li són reprotxats no corresponent al recurs d’empara” i, per tant, no hi entra, ja que tampoc hi veu “cap arbitrarietat, absurditat o cap element il·lògic”.
Bàsicament, la resolució se centra a determinar si la decisió impugnada -la negativa a la llibertat provisional- és proporcionada. I, en aquest cas, admet els arguments de fiscalia i Corts. “La pena assignada pel delicte imputat al recurrent és de 3 a 6 anys de presó, l’arrelament del recurrent al Principat no permet excloure el risc de la seva fugida a la vista de les penes esmentades i la seva nacionalitat espanyola faria fàcil la seva sostracció a l’acció de la Justícia andorrana”, remarquen. Per això, es considera que “les decisions impugnades estan fonamentades en dret i no poden ser qualificades d’il·lògiques, ni d’absurdes ni d’arbitràries i tenen en compte de manera argumentada l’equilibri entre la necessitat de garantir l’exercici de la Justícia i el dret fonamental a la llibertat”.
Per tant, la decisió és desestimar el recurs. Així doncs, el jove haurà de continuar en presó fins al judici on, com s’ha dit, la clau serà determinar si el material que intentava entrar al país es pot o no considerar droga.