No es pot negar que el cas fa temps que s’arrossega pels tribunals. Tot hauria tingut lloc el 2014. L’empresari processat i ara, definitivament condemnat, tenia part de les accions d’una llavors coneguda discoteca del país, però el negoci no acabava de funcionar, especialment pels desacords amb la resta de socis. Fart de tot plegat, va intentar desprendre’s dels títols. Els hi va oferir a la víctima a canvi de 33.000 euros.
Hi havia, però, un problema: les accions estaven embargades per una altra causa que tenia pendent. Malgrat això, l’operació es va acabar fent. O, com a mínim, el desemborsament dels 33.000 euros. Un advocat, l’altre processat i ara definitivament absolt, va redactar el pacte en un document. Tot i que, legalment, no tenia cap validesa. Ara bé, com que la víctima de l’estafa va quedar fixat al contracte de lloguer de la discoteca, es va acabar convertint en el màxim responsable. I, de fet, se’l va acabar condemnant en un altre procediment per impagaments de les rendes: 42.000 euros.
Vista la situació, va presentar denúncia i l’afer va acabar arribant al Tribunal de Corts. Empresari i advocat afrontaven càrrecs. El primer, per estafa per un valor superior als 6.000 euros. El segon, per creació i ús de document fals. La sentència d’ara fa uns mesos va condemnar un i va absoldre l’altre. Això va provocar un doble recurs al Superior.
El condemnat va demanar novament l’absolució de l’empresari. En canvi, fiscalia i acusació particular el que volien era que també es considerés culpable l’advocat. Entre altres motius, per garantir el pagament de la indemnització fixada -prop de 82.000 euros-, ja que hi ha seriosos dubtes que el primer processat la pugui afrontar. Ara, però, el Superior ha resolt.
I ho ha fet validant la decisió de Corts. És a dir, condemna l’empresari a un any de presó condicional. I, sobretot, al pagament de la indemnització abans esmentada. En canvi, manté l’absolució del lletrat que, en tot el procés, es jugava la possibilitat de quedar inhabilitat durant dos anys.