La dona, de nacionalitat ucraïnesa, havia estat detinguda el 27 de març en el mar de la denominada operació ‘Senyal, que va permetre desmantellar un prostíbul existent en un pis de l’avinguda Fiter i Rossell. A ella se la considerava la principal responsable del local. La meretriu o ‘madame’ del negoci. Per això, va ser enviada a la Comella.
Mentre estava a la presó, el ministeri d’Interior va iniciar un expedient que va acabar amb l’ordre d’expulsió, per cinc anys. Alliberada amb càrrecs (com a mínim, afavoriment de la prostitució, tràfic d’éssers humans amb la finalitat d’explotació sexual, proxenetisme i blanqueig de diners) el 24 de gener, i a l’espera que es culmini tot el procediment previ al judici, va recórrer la decisió davant la Batllia. Aquest òrgan no li va donar la raó i va apel·lar davant el Superior.
El seu advocat va esgrimir quatre arguments per demanar que es revoqués l’ordre d’expulsió. En primer lloc, el fet que amb la decisió es vulnerava la seva presumpció d’innocència. En segon, que la seva presència al país no suposa “una conducta perillosa que pugui atemptar contra la tranquil·litat pública”. A més, entenia que es podia posar en risc l’estat psíquic del seu fill i que no suposava un risc pel Principat.
El Superior entén que la dona no té prou arrelament al país i que la seva presència suposa un risc per a la seguretat de l'Estat
En la sentència dictada per la sala administrativa després d’analitzar el cas, el Superior recorda que “la legalitat de les ordres d’expulsió està sotmesa a tres condicions: l'acreditació dels fets que s’imputen a l'interessat; si els mateixos poden ser qualificats com una amenaça per a la tranquil·litat, pau o moralitat públiques; la necessària proporcionalitat que ha d'existir entre la conducta que s’atribueix al ciutadà estranger i les conseqüències perjudicials que deriven de l’expulsió”. Sobre el primer punt, els magistrats entenen que no els pertoca entrar a valorar si la dona ha comès els delictes que se li imputen, ja que això és tasca del procediment penal, tot i que es remarca que “l’adopció d’una mesura tan gravosa com la presó provisional comporta en si mateix un element contrastat per valorar el risc que dita persona comporta per a la seguretat de l’Estat”.
Sobre el segon element, és a dir si els fets comporten una amenaça per a la seguretat, el Superior entén que “no ofereix dubtes” que la conducta de la dona suposa un risc per a Andorra. Per últim, també analitza si la mesura és proporcionada i considera que cal tenir en compte que només feia un any i mig fins a la seva detenció -des de l’octubre del 2017- que tenia una autorització de residència. També entén que l’expulsió no ha de representar cap trauma per al fill, ja que aquest ja és major d’edat i “viu de forma independent”. Per tant, es considera que “l’arrelament al Principat és escàs”. A banda, es remarca que no es pot parlar “d’un fet únic i aïllat” sinó que “els delictes pels quals es segueix el procediment penal són varis” i, a més, “per acordar la mesura d’expulsió és suficient un únic fet si aquest revesteix de gravetat suficient”.
Analitzats tots aquests motius, la sala administrativa del Superior opta per desestimar el recurs de la processada. Per tant, haurà de deixar el país i, en tot cas, tornar quan sigui cridada per al judici, sempre que ho consideri oportú.
Comentaris