La continuació del procés fins al final evidencia que la dona no tenia pas una bona relació amb qui en el moment dels fets era el seu empleat, tot i que també soci de l’empresa. Hi havia molta mala maror, fins que tot va esclatar. L’home, que fins i tot entenia que la dona l’estava sotmetent a assetjament, volia plegar. I en el marc d’una forta discussió, la va agafar pel canell.
I aquí és on diferien les versions. El processat, ara absolt definitivament, sempre ha assegurat que ho va fer però sense una força excessiva. La dona, en canvi, afirmava que l’havia subjectat amb tanta força que li va provocar lesions al braç. Aquesta versió, però, no la va explicar al judici davant el Tribunal de Corts. Bàsicament, no s’hi va presentar. I això va acabar jugant a favor del presumpte -ara ja ni això- agressor.
Corts el va absoldre. I la dona va decidir recórrer al Superior. Reclamava que calia tenir en compte les seves declaracions davant la policia i els informes policials. I, per tant, que es canviés la decisió judicial i es condemnés l’home per un delicte de lesions. Això hauria suposat una responsabilitat civil de prop de 1.700 euros.
La fiscalia, però, no la va acompanyar en aquesta demanda. Al contrari, es va oposar al recurs, tot recordant que “de la prova practicada en la vista oral no es van desprendre elements per donar credibilitat major a la perjudicada que a l’acusat i que poguessin trencar el principi de presumpció d’innocència”.
I, ara, el Superior ha fet cas a la fiscalia i, també, a la defensa del processat. Ha desestimat el recurs fet per la dona i ha confirmat l’absolució de l’acusat. A la vegada, ha decidit imposar les despeses processals a la part recurrent. Per tant, al final, anar a la segona instància tot just li haurà servit per gastar més diners.
Comentaris