De fet, un altre aspecte que ha jugat a favor seu és el temps transcorregut des de la detenció fins ara. Tot arrenca el novembre del 2017. Una forta discussió entre diversos joves va fer intervenir la policia a altes hores de la nit. Inicialment, per calmar els ànims. Però, llavors, els agents van veure que al cotxe d’un d’ells -el que ara ha recorregut al Superior- hi havia una pedra de cocaïna. A partir d’això, es va tibar de fil i es van considerar que s’havia localitzat un punt de venda de drogues. De cocaïna i d’altres substàncies, com ara èxtasis o LSD.
Després d’una llarga instrucció -denunciada durant la vista per les defenses- Corts va acollir el judici. El jove, que havia negat en tot moment que la pedra de droga fos seva, va ser condemnat per un delicte de tràfic. Se li va imposar una pena de dos anys i mig de presó ferma, tot s’ha de dir, molt mer sota dels cinc que reclamava la fiscalia, a banda de 3.000 euros de multa.
El noi, disconforme amb la sentència, va decidir apel·lar davant el Superior. La sentència s’ha conegut ara i comporta una de freda i una de calenta per al processat. En el primer cas, el Tribunal referma la seva culpabilitat. Es considera provat que la cocaïna trobada al cotxe era seva, ja que el vehicle era de la seva propietat i també per la quantitat de diners que duia a sobre (260 euros) i que tenia al seu pis (310) que s’entenen que eren fruit de la venda de la droga. Al domicili també es van localitzar estris com una balança de precisió i embolcalls de plàstics, típics de la confecció de paperines d’aquesta substància estupefaent. Per tant, “la conclusió a què arriba el Tribunal de Corts en base a aquests indicis sobre la propietat de la cocaïna intervinguda al vehicle de l’acusat i la seva destinació al tràfic és lògica, raonable i conforme a les màximes d’experiència i als criteris jurisprudencials sobre la matèria”.
I es considera que, en cap cas, la cocaïna era per consum propi, ja que la quantitat intervinguda, 35,647 grams, és elevada. “Supera en molt la que es pot considerar destinada a l’autoconsum”, remarquen els magistrats. La barrera, segons el criteri a Espanya, estaria per sota dels 10 grams. Així doncs, es considera que, tal com va indicar Corts, és culpable de tràfic.
La de calenta arriba, però, a l’hora d’abordar la pena. La defensa entenia que era excessiva perquè no s’havia valorat l’esforç del seu client per aconseguir la seva reinserció social. La sentència del Superior, en aquest cas, sí que ho fa, tot recordant que l’acusat tenia un llarg historial de delictes vinculats al consum de droga, però que, ara, ha canviat la seva actitud: “Segons els informes dels professionals encarregats del seu tractament, ha sabut aprofitar els instruments del tractament penitenciari per abordar i aconseguir controlar aquestes patologies”. A banda, es remarca que “ha treballat de forma continuada d’ençà que la seva situació penitenciària li ho ha permès” i, de fet, ara ho continua fent amb “un resultat plenament satisfactori”.
Així s’entén que el condemnat “es troba en un procés avançat de reinserció social que per afavorir la seva consolidació ha de ser valorat a l’hora de fixar la pena”. S’entén que és adequat rebaixar-la a 18 mesos de presó. D’aquests, només queden ferms els 267 dies que ja va romandre a la Comella. La resta de la pena pendent queda suspesa sota dues condicions. Primer, seguir un tractament de deshabituació a la unitat de conductes addictives. Segon, justificar que manté una ocupació laboral regular.
El que no es modifica és la multa. S’entén que els 3.000 euros imposats no són desproporcionats. Es considera que la cocaïna tindria un preu al mercat de 1.750 euros i es recorda que el Codi Penal fixa com a sanció econòmica fins a tres cops el valor de la droga. Així, aquesta part de la sentència de Corts sí que queda confirmada.
Comentaris (2)