“Que no se’ns torni a apropar ni a aparèixer en la nostra vida”

La defensa de l’home jutjat per assetjar una família durant deu mesos esgrimeix els trastorns mentals del seu client -ex policia que va renunciar just abans de ser detingut per furtar material dels magatzems del cos- per demanar-ne l’absolució; les víctimes demanen no saber res més d’ell

Seu de la Justícia.
Seu de la Justícia. Toni Solanelles

Deu mesos de por. És el que va viure una família a partir de l’abril del 2020, encara en ple confinament. Al domicili o al despatx professional del pare van començar a rebre cartes amb insults i a patir tota mena de bretolades, com ara pintades o fins i tot veure com s’hi deixaven excrements de gos o preservatius. Finalment, la policia va enxampar l’autor: un ex agent del cos, que pateix problemes mentals i que ha estat jutjat al Tribunal de Corts. Afronta una petició de quatre anys de presó condicionals. Per a la família, però, més important que això és la petició que han volgut evidenciar a la vista: “que no se’ns torni a apropar ni a aparèixer en la nostra vida”.

Al processat poc se l’ha escoltat al judici, ja que s’ha negat a respondre a les preguntes de la fiscalia i de l’acusació particular. Només ha parlat davant les qüestions -poques- de la seva advocada, tot just per posar en relleu que, des de fa anys, des de la seva posada en llibertat, segueix “tractament mèdic i farmacològic”. Poca cosa més ha dit. En canvi, qui sí que ha donat pèls i senyals de tot el que van viure són les víctimes: els diferents membres de la família objectiu de les accions -no negades, amb alguna excepció- de l’acusat.

Un intèrfon d'un bloc d'habitatges.

Relacionat

L’expolicia que durant un any ha estat assetjant la veïna

Al llarg de deu mesos, fins que la policia va acabar trobant el responsable, es va viure un autèntic infern. Les malifetes -segurament la paraula es queda curta- van ser constants i de diferent tipus. I es patien tant al domicili familiar com al despatx professional del pare. Rebien cartes d’allò més surrealistes. Algunes, per exemple, amb la signatura de la verge Maria. I plenes de missatges molt inquietants, com a mínim. I en la majoria dels casos, amb insults i vexacions dels quals no se salvava cap membre del nucli familiar. Alguns d’ells, de fet, demostraven que coneixia detalls de la vida de les seves víctimes força íntims.

El malson va arribar a ser continu. Des de trobar-se excrements de gos a la porta a preservatius. Habitualment, també pintades. O cola al pany. I tot amb una clara sensació, explicada pel cap de família: “hi havia un gran coneixement de la nostra vida i dels horaris que fèiem”. De fet, malgrat que fa temps que tot es va acabar, l’home ha deixat clar que “encara quan vaig al despatx tinc la sensació que em trobaré pintades a la porta”.

La fiscalia considera acreditats dos delictes: el d’assetjament i el de revelació de secrets, pels quals demana quatre anys condicionals; la defensa demanada l’absolució perquè considera que els fets no s’adeqüen a la tipificació i, en cas que se’ls consideri culpable, que se li apliqui un excloent complet pels seus trastorns mentals

Els diferents membres de la família han anat desfilant en la vista i tots han coincidit, més enllà del relat dels fets, en una realitat: ho van passar molt malament. Van tenir molta por. El pare ho ha deixat clar: “mai no saps fins a on pot arribar qui t’estigui fent això”. I tots van haver de recórrer a ajuda psicològica per superar els durs moments viscuts. Especialment, la filla, que llavors havia iniciat els estudis a Barcelona, on estava sola.

Amb el pas del temps, les denuncies a la policia van donar fruit. La investigació del cos d’ordre va permetre detenir l’autor d’aquest setge. I la sorpresa va ser doble. Per a la família, pel fet que era una persona, si bé no propera, sí coneguda. Es tractava d’un antic company d’escola del pare. Segons han explicat els testimonis, al llarg d’aquests mesos, l’acusat havia mantingut un contacte amb la mare via Facebook, amb qui havia contactat amb l’excusa que els fills s’havien conegut fent partides en línia durant el confinament. La dona ha relatat com ell havia intentat en diferents ocasions fer una quedada presencial que, finalment, no es va produir.

La sorpresa, però, també era pels policies. Al detingut el coneixien bé, ja que era un ex company del cos d’ordre. També, però, conegut no pas per coses positives, sinó perquè, anys enrere, havia estat també investigat per uns altres fets: furtar objectes emmagatzemats a les dependències policials. En el seu dia, va demanar la baixa definitiva just minuts abans de ser detingut. L’afer també s’ha posat sobre la taula en la vista d’aquest dilluns, ja que l’advocada defensora, cridant especialistes que l’havien tractat, ha volgut posar en relleu els problemes mentals que pateix l’home.

En una de les intervencions, la pèrit que va avaluar el processat ha posat en relleu que aquest pateix TDH, una patologia clau en la seva forma de fer, tant amb els furts al despatx de policia com amb el cas jutjat. “Per a ell, les cartes era un modus de relacionar-se que, fins i tot, podia considerar simpàtic i amigable”, ha afirmat l’experta psiquiatra, que ha posat en relleu també el moment específic on es va produir tot: “es va crear una dinàmica que va acabar desbordant-lo, potser pressionat per la pròpia situació de la pandèmia”. També ha apuntat que, malgrat tot, el trastorn es pot abordar i que amb tractament “es poden controlar les conseqüències”.

En el judici, celebrat aquest matí a Corts, la fiscalia ha deixat clar que, al seu entendre, que l’home és autor de diferents delictes, tot i que els de calúmnies i danys ja estaven prescits. Malgrat això, ha argumentat que era responsable dels d’assetjament i el de revelació de secrets. Aquest darrer, pel fet que per aconseguir alguna de les informacions que utilitzava a les cartes es considera que va haver d’obrir correu de les víctimes. I, pel que fa a l’assetjament, ha remarcat que “feia por”. A la vegada, ha negat que se li pugui aplicar cap excloent pel seu estat mental: “era conscient del que feia”. Per això, ha demanat una pena de quatre anys que no haurà de complir si compleix dues condicions. Una, no entrar en contacte amb la família; dues, seguir el tractament mèdic per abordar els seus trastorns -com a mínim s’ha parlat d’un d’obsessiu compulsiu i un altre d’espectre autista-.

A la petició s’ha adherit l’acusació particular, que també ha reclamat una indemnització de 1.100 euros per a cada familiar. Ara bé, les víctimes han deixat clar en les seves declaracions que, més enllà de la condemna que es pugui imposar a l’home si se’l considera culpable, reclamen una altra cosa ben clara: “que no torni a apropar-se a nosaltres ni aparèixer en la nostra vida”.

Una imatge del centre penitenciari.

Relacionat

Empresonat l’expolicia que assetjava una veïna

Des de la defensa, en canvi, s’ha demanat l’absolució. No pas perquè es neguin els fets, al contrari; tret d’algunes cartes en concret, s’accepta que, efectivament, l’autor d’aquestes accions va ser el seu client. Ara bé, es considera que els fets no s’ajusten als delictes pels quals se l’acusa. Així, per un costat, es defensa que cal aplicar el Codi Penal anterior quan per entendre comès assetjament calia la voluntat de “fer por” que, entén, no existeix en aquest cas. I, pel que fa a la revelació de secrets, considera que tampoc està acreditada. En tot cas, sí que ha apuntat que, en cas que sí es vegin acreditats aquests delictes, s’havia d’aplicar un excloent complet pels trastorns que pateix el seu representat.

Comentaris (15)

Trending