La vista de segona instància pel cas s’ha celebrat aquest dijous davant el Superior. L’acusat ha tornat a demanar l’absolució i, per tant, l’anul·lació de la resolució adoptada pel Tribunal de Corts, que li va posar una pena de tres anys de presó, dels quals únicament un de ferm. I, a més, aquest no l’haurà de complir a no ser que torni a cometre un delicte en els pròxims quatre anys. De fet, aquest punt ha estat un dels esgrimits pel seu advocat: si fos culpable, ha remarcat, la condemna seria “satisfactòria” perquè li permet evitar l’ingrés al centre penitenciari. En canvi, ha assegurat, ha volgut presentar el recurs d’apel·lació tot i que “el normal seria deixar-ho estar”, ja que “lluita per la seva història; perquè no és culpable”.
Els fets van tenir lloc el gener del 2016. L’home, que es trobava a casa de la menor per un sopar familiar, va entrar a l’habitació quan ella, amb tot just onze anys, s’estava posant el pijama. I allà li hauria fet tocaments fora de lloc. De fet, ell mateix admet que el comportament va ser “inadequat” i l’ha atribuït a “un error” però, en el seu al·legat final, ha volgut assegurar que “no va tenir cap connotació sexual; jo no soc un abusador”.
El que també ha quedat clar (a Superior però també en el seu dia a la vista a Corts) és que el que va passar aquella nit a causar un profund impacte a la menor, que va necessitar tractament especialitzat posteriorment. Els fets no es van denunciar fins al 2018, un aspecte que, justament, ha volgut ser utilitzat per la defensa entre els seus arguments. Durant la seva llarga intervenció (de molta més durada de la que acostuma a ser habitual en una vista de Superior), l’advocat ha intentat convèncer el Tribunal que la víctima estava “influenciada per la seva mare”.
I aquí és on ha volgut recordar que, justament, hi ha una altra causa oberta per la Justícia. El processat va denunciar la progenitora per un presumpte xantatge. Suposadament, abans d’acudir a la policia, “es va aprofitar per explotar el sentiment moral i familiar de culpa, que no penal, per treure-li diners, fins a 20.000 euros”. Des de l’acusació particular s’ha volgut remarcar que si es va trigar tant a fer la denúncia va ser perquè la prioritat era “recuperar la nena”.
La fiscalia també ha demanat que es confirmi la sentència. Al seu entendre, els fets són clars i no es pot parlar en cap cas d’una “actitud innocent” per part del processat. També ha posat en relleu les greus conseqüències que va tenir tot plegat per a la menor i que els perits van deixar clar que “sense cap mena de dubte”, de les converses amb ella es podria constatar que havien existit els abusos. “La pena és absolutament proporcionada al comportament que ha quedat constatat i acreditat; fets molt greus per una persona que tenia autoritat familiar i en la qual hi havia confiança”, ha comentat la representant del ministeri públic.
Arguments similars als esgrimits per la lletrada de l’acusació particular, que ha denunciat que el processat “va actuar amb dol i amb voluntat” i aprofitant el fet de trobar-se a soles a l’habitació i que tenia un ascendent sobre la menor. Per això, ha reclamat també que es confirmi la condemna imposada ara fa uns mesos pel Tribunal de Corts.