Tot es remunta a l’abril del 2020, encara en ple confinament. Dos grups de joves, habituals consumidors de cànnabis, havien donat diners a un sisè processat que els assegurava que podria facilitar-los aquesta substància estupefaent, que escassejava al país, justament, a causa del tancament de fronteres. El temps passava, però, i no rebien la droga. Es van trobar, van parlar entre ells i van decidir anar a buscar el presumpte camell. Per fer-ho, van anar a casa del germà, que vivia a la zona de Prada Ramon, a Andorra la Vella.
Un cop allà, van esbotzar la porta amb un cop de peu, després que aquest es negués en reiterades ocasions a obrir-los. Ja a dins del pis, fins i tot, alguns d’ells el van amenaçar amb pals que portaven a sobre. Alguna bufetada va rebre, tot i que tot plegat no va anar a més. Principalment perquè l’alerta per l’arribada de la policia els va fer marxar del lloc, tot i que, posteriorment, van ser detinguts.
Quatre d’ells van ingressar al centre penitenciari ja llavors. A un d’ells, andorrà, se’l va deixar en llibertat ara fa unes setmanes, poc després del judici, durant el qual el fiscal va demanar penes molt dures, tot posant en relleu que els fets eren molt greus. Les peticions anaven entre quatre i sis anys.
Pel jove andorrà, finalment, la pena ha estat de 18 mesos. Els que, més o menys, ja va complir de forma preventiva. Per tant, no haurà de tornar a ingressar a la presó. Una cinquena implicada, condemnada a un any, dels quals únicament mig ferm sí que haurà d’entrar-hi de nou, ja que només va estar en presó provisional tres setmanes. El Tribunal de Corts els ha considerat culpables dels delictes de violació de domicili amb violència i amenaces.
Més dura ha estat la sentència amb els tres implicats que encara es troben al centre penitenciari, entenen que la seva participació en els fets va ser més intensa i, per tant, mereixedora d’un càstig superior. Per exemple aplicant el fet d’haver amenaçat la víctima amb pals o, fins i tot, arribar a agredir-la. Per això, les penes són superiors: dos anys de presó per a un d’ells; dos i mig de reclusió per a un segon; i tres i mig per a un tercer, en aquest cas també perquè es considera que havia venut cànnabis en alguna ocasió. A banda, es decreta que, un cop complerta la pena, seran expulsats del país durant deu i quinze anys respectivament.
Solidàriament, també hauran d’afrontar amb més de 3.000 euros la víctima. La sentència, però, entén que no es va produir el delicte d’extorsió que, inicialment, sí que s’havia posat sobre la taula. Poc consol, però, per als ara condemnats a continuar en reclusió. Un d’ells, de fet, ha evidenciat el seu enuig un cop coneguda la resolució. Visiblement alterat, quan ha anat a signar el document segons el qual havia estat notificat no ha dubtat en criticar en veu alta el que, considera, una injustícia. “País de merda”, ha afirmat en diferents ocasions, malgrat els intents dels policies presents a la sala per intentar calmar-lo.
En certa forma ajudava a la seva indignació un darrer fet. El darrer processat pels fets, el presumpte camell que, de fet, ja ni es va presentar a la vista, ha quedat absolt del delicte de tràfic pel qual se l’acusava.