Va començar enviant cartes fora de to tant al domicili familiar com al despatx professional del pare. Algunes, amb missatges ben inquietants. D’altres, amb insults i vexacions de les quals no quedava exempt cap dels integrants de la família i, en alguns casos, es constatava que, com a mínim, coneixia detalls íntims de les seves vides. També va posar excrements de gos o preservatius a la porta del pis o va fer pintades o sabotejava els panys dels immobles. Tot, durant deu mesos, fins que la policia, finalment, va lligar caps i el va detenir.
No era, tot s’ha de dir, cap desconegut. L’acusat havia estat company d’escola del pare de família, tot i que la relació no s’havia mantingut. En certa forma, s’hauria reprès a partir de les converses que els fills respectius havien mantingut per xarxes socials durant el confinament. Després, fins i tot hauria fet algun intent de quedar en persona amb la mare, però sense sort. En tot cas, un cop identificat va ser detingut i, fins i tot, va passar un temps a la Comella.
Aquest dimecres, el Tribunal de Corts ha donat a conèixer la sentència. Queda absolt del delicte de revelació de secrets del qual se l’acusava i s’entén que el de difamació i la contravenció penal de danys que també es demanava han prescrit. En canvi, se’l condemna per quatre delictes d’assetjament. Això sí, aplicant una eximent incompleta per la dificultat que té l’home de controlar els seus actes. D’aquesta forma, se’l condemna a sis mesos de presó condicional. No haurà de complir la pena de forma ferma sempre que segueixi un tractament psiquiàtric i, sobretot, que no torni a contactar amb la família durant els pròxims quatre anys.