Els fets es remunten a finals de la dècada dels noranta. L’any 1997, Clemente, amb condemnes a França per fets similars i a qui també s’ha vinculat amb el polèmic comissari Villarejo, va pactar amb el clan de Medellín encarregar-se de recaptar els diners que l’organització aconseguia a Europa per netejar-los. I es va fixar en Andorra com un lloc idoni per fer-ho.
Així, a través de la dona ara condemnada, es van crear diferents societats. Aquestes van restar sense cap activitat durant mesos. Bàsicament, i segons la postura defensada per la fiscalia en el judici, servien per fer transferències. En total, 677 milions de pessetes al llarg de tres anys. Es van enviar des de bancs del país a entitats financeres de Suïssa.
A la vista celebrada a inicis de novembre, la dona va assegurar que en cap moment va ser conscient de la procedència il·lícita dels diners. També va negar que en cap moment es beneficiés d’aquests tràmits, que, suposadament havien de servir per comprar hotels i altres negocis al país. En canvi, els investigadors van deixar clar que ell s’havia quedat una part dels fons que hauria mogut, per liquidar deutes.
Per tant, va remarcar el fiscal, la processada havia obtingut un rendiment d’aquestes operacions. Per això, havia reclamat una pena de quatre mesos de presó i una multa de tres milions d’euros, com a autora d’un delicte de blanqueig. El Tribunal de Corts ha acceptat bona part d’aquests arguments i ha condemnat la dona. Pel que fa a la reclusió, li ha imposat tres anys, tots ells condicionals. En canvi, amb la multa ha acceptat la demanda del ministeri públic.
Comentaris