El processat ha donat poques explicacions al judici. De fet, una frase molt repetida ha estat “no recordo”. Tot just ha admès que “en algunes ocasions ens faltàvem el respecte”. Més enllà d’això, ha volgut negar tant els maltractaments com l’episodi del furt, tot i admetre que sabia com accedir a l’habitatge on havien conviscut pel balcó, ja que es podia obrir amb facilitat.
Ben diferent ha estat la versió de qui fou la seva parella. A preguntes de l’acusació particular, ha relatat diferents episodis de violència física. Entre ells, una forta empenta o una agafada del coll amb escopinada inclosa. Fets que li van provocar diferents lesions que van requerir tractament contra el dolor.
La dona no ha dubtat a atribuir l’agreujament de la tensió a la parella, arribant a presumptes episodis de maltractament al fet d’estar esperant un fill: “ell no el volia, volia que avortés”
La dona, de fet, ha reconegut que la tensió havia estat habitual durant els anys de convivència, entre 2017 i 2020. Aquesta, però, es va agreujar quan ella va quedar en estat. “Ell no volia tenir la criatura sinó que avortés”, ha assegurat a la sala. En aquest sentit, el processat no ha negat que, ara mateix, no vol tenir cap relació amb el seu fill.
Al juliol 2020, es va produir un altre incident. La dona va tornar al domicili i es va trobar el llum encès i la porta del balcó oberta. I va detectar que li faltaven 300 euros que tenia guardats al pis. Segons ha explicat, algun veí va assegurar que havia vist l’acusat voltant per la zona i prop del balcó, fet pel qual també es considera que hi va haver aquest accés il·lícit a l’habitatge per furtar aquests diners. Els agents que van intervenir llavors han posat en relleu que les marques de sabates trobades a l’immoble coincidien amb les que portava el processat.
Per tot això, la fiscalia considera totalment provats tant els maltractaments durant tota la relació com l’acte de furt. De fet, ha volgut remarcar l’actitud poc col·laboradora que ha tingut a l’hora de respondre les seves preguntes: “no se’n recordava de res”. Així, entén que no hi ha cap dubte que va cometre els delictes pels quals se l’acusa. Per això, demana una pena de tres anys i mig de presó, que només seran condicionals si segueix un tractament per no recaure en situacions de violència vers la parella. Des de l’acusació particular, es demana el mateix càstig, però es vol que almenys un temps sigui ferm. En concret, un any. També es reclamen multes per un import de 3.300 euros.
Per la seva banda, la defensa del processat ha negat que hi hagi cap prova que pugui confirmar els presumptes delictes comesos pel seu client. Ni dels maltractaments ni del furt. I, per això, ha reclamat que es dicti una sentència absolutòria.
Comentaris (4)