Demanen tres anys de presó per blanqueig per a un integrant d’un violent grup de narcotraficants

L’home i la seva dona, per a qui es reclama la mateixa pena, van ingressar a Andorra 105.000 euros que, a l’entendre de la fiscalia provenen de l’activitat criminal amb la coneguda com a banda de Casper, que comercialitzava la droga que robava a altres delinqüents, i per la qual va ser condemnat a Espanya a deu anys de presó

Comentaris

Part del material comissat a la banda de Casper quan va ser desmantellada a Espanya.
Part del material comissat a la banda de Casper quan va ser desmantellada a Espanya. G.C./P.N.

El Tribunal de Corts ha jutjat aquest dimarts un dels integrants de la banda de Casper, narcotraficants -sempre segons les sentències de la Justícia espanyola- que van ser condemnats per robar més de 200 quilograms de cocaïna a un altre grup i, després, vendre’l pel seu compte. A Andorra a ell i a la seva dona se’ls acusa d’haver ingressat en un banc 105.000 euros que, segons la fiscalia, provindrien dels delictes vinculats a la droga. Per això, demana per a tots dos una pena de 3 anys ferms de presó i 200.000 euros de multa. Els processats han assegurat que els fons provenien dels beneficis del seu negoci i d’uns diners que els va donar el pare de la processada.

Tot es remunta al desembre del 2010. Tots dos van pujar a Andorra per obrir el compte al llavors BancSabadell. En ell van ingressar, en dues tongades, 105.000 euros. 100.000 en un primer cop i 5.000 en el segon. Segons han explicat, el motiu era que consideraven que la plaça financera del Principat era més segura vist que a Espanya “estaven tancant moltes caixes” i, a més, aquí podrien obtenir un millor rendiment perquè es pagaven més interessos.

El que està en dubte, però, és l’origen d’aquests fons. Tots dos estan acusats d’haver blanquejat uns diners provinents de les activitats delictives pel qual l’home va ser condemnat a Espanya i la seva parella jutjada però absolta. Tot arran d’un macrojudici celebrat a l’Audiència Nacional es jutjaven els integrants de la banda de Casper.

La banda actuava a Espanya amb molta violència, fins i tot torturant membres d’altres grups per obtenir informació; a un d’ells, li van amputar un dit del peu; el processat va ser considerat un integrant més de l’organització i va ser condemnat a 10 anys de presó i sis milions de multa

Era el sobrenom d’Àngel Suárez Flores -mort el 2021-, que comandava el grup criminal que s’havia especialitzat a robar droga a altres delinqüents per, posteriorment, comerciar amb ella. El principal cop el van protagonitzar el desembre del 2009, quan van aconseguir dos contenidors amb un total de 211 quilograms de cocaïna. I ho van fer, remarcava llavors la investigació policial i les resolucions de la Justícia espanyola -tant l’Audiència com posteriorment el Suprem- amb extrema violència, com ara torturant membres de les altres bandes per obtenir informació -fins i tot amputant dits del peu-.

En el judici, hi havia 26 acusats, entre ells l’home que avui afrontava el judici al Tribunal de Corts. També hi era la seva dona, processada llavors també per blanqueig. Aquest delicte, però, no va poder ser provat i va ser absolta. El seu marit, en canvi, va ser considerat culpable. Se’l va condemnar per delictes contra la salut pública amb l’agreujant de fer-ho dins d’una organització a una pena de 10 anys i sis mesos de presó, a més d’una multa de nou milions d’euros. Un any després, el Suprem va estimar molt parcialment el recurs presentat i va reduir la pena en sis mesos, fins a únicament deu anys, i la multa a sis milions.

Davant de Corts, l’home ha volgut remarcar en diferents ocasions que, malgrat la sentència, ell no havia participat en els fets, tot i que ha admès que coneixia Casper i que hi havia treballat en alguna ocasió per a ell. Del cas de droga, però, ha assegurat que no tenia res a veure, tot posant en relleu que, quan es va produir el robatori de la cocaïna, ell es trobava a la seva Bulgària natal. Sigui com sigui, les sentències condemnatòries hi són i per a la fiscalia andorrana els 105.000 euros ingressats al compte andorrà provenien d’aquesta activitat.

Els dos processats, però, ho han negat. Ara bé, no han acabat de ser gaire convincents a l’hora de justificar l’origen dels diners. Han explicat que una part provenia dels beneficis del negoci de serralleria que tenien (i encara tenen) a Madrid. En aquest sentit, han assegurat que, moltes vegades, acabaven cobrant els treballs que feien en negre, fet que “era habitual a Espanya”. També que una altra part era el retorn d’un préstec que havien fet al germà de l’home anys enrere i que havien cobrat després de vendre un pis de propietat que tenien a Bulgària. I, finalment, també hi havia diners que els havia deixat el pare de la dona.

Ara bé, de tot això, han admès, tenen poca documentació. A preguntes de la fiscalia així ho han reconegut, tot i negar insistentment que els diners fossin de procedència il·lícita. També han declarat el germà de l’home i una amiga de la parella per intentar justificar que el que van ingressar al compte de BancSabadell no estava vinculat al cas. Explicacions que, però, no han convençut, ni de bon tros, al ministeri públic.

La defensa de la parella considera que tota l’acusació es bassa en dues presumpcions: la condemna a Espanya de l’home i el fet que portessin els diners en metàl·lic, insuficient, entén, per desvirtuar la innocència dels seus clients

De fet, molt més contundent s’ha mostrat el policia que va portar la investigació. Així, pel que fa a la possibilitat que els 105.000 euros vinguessin del negoci de la dona, ha apuntat que no ha quedat acreditat, ja que la serralleria havia presentat un exercici negatiu amb pèrdues: “Si el negoci tenia pèrdues no podia aportar aquests ingressos. Per tant, es considera que els diners provenen d’una activitat delictiva”, ha declarat. A preguntes de la defensa, l’agent ha manifestat que, independentment que durant el judici espanyol la dona hagués estat absolta, això no vol dir que els diners no poguessin venir dels delictes de narcotràfic, sobretot tenint en compte la vinculació que hi havia i que la seva parella havia estat condemnada justament, en el marc d’aquella investigació.

I amb aquest reforç, el ministeri fiscal ha esgrimit que aquests diners provenien dels crims de narcotràfic pels quals va ser condemnat el processat i investigada la dona. Sobretot, ha destacat que “en cap moment han aportat un document que demostri l’origen lícit” i que “hi ha una relació molt significativa entre els fets pels quals va ser condemnat i l’obertura del compte”, l’objectiu de la qual era “ocultar-ne la traçabilitat”. En resum, “no hi ha cap element que ens faci creure que aquests diners siguin lícits”.  

Amb tots aquests arguments sobre la taula, la fiscal ha mantingut la petició inicial i ha demanat la condemna de tots dos processats per un delicte de blanqueig. Sol·licita que a cadascú d’ells se’ls imposi una pena de tres anys ferms de presó, a banda de 200.000 euros de multa. També demana el comís dels diners en benefici de l’Estat andorrà.

En canvi, la defensa ha sol·licitat l’absolució. Considera que l’acusació es bassa en “presumpcions”. Més concretament, dues: la condemna prèvia de l’home a Espanya i el fet que els ingressos es van fer amb diners en efectiu. Al seu entendre, no hi ha prou força “per desvirtuar la presumpció d’innocència” dels seus dos clients.

Comentaris (2)

Trending