Salyer va ser el fundador i màxim responsable del grup empresarial SK Foods. Durant bona part de la dècada dels noranta i la primera del segle XX l’empresa va liderar el sector de l’alimentació. Ho hauria fet, però, amb pràctiques il·legals, segons la Justícia dels Estats Units, com ara suborns i extorsions per fixar els preus de la indústria el tomàquet processat.
La fiscalia considera que els diners son fruit dels delictes comesos als Estats Units i, per tant, entén que hi ha blanqueig; demana tres anys de presó
La investigació penal es va iniciar el 2009 i es va prolongar fins al 2012. En el marc de la causa, les autoritats americanes van localitzar els diners que l’empresari tindria al banc andorrà i en va sol·licitar el bloqueig el febrer del 2010. Durant el judici, Sayler va arribar a un acord de culpabilitat amb la fiscalia americana per acceptar els delictes. El pacte comportava, també, la seva condemna: sis anys de presó, dels quals va complir-ne tres.
Paral·lelament, a Andorra també es va iniciar un procediment penal. S’entén que els diners ingressats a Crèdit Andorrà, tres milions de dòlars, provenien dels beneficis assolits amb les pràctiques il·lícites per les quals va ser condemnat al seu país. I, per tant, aquí hauria comès un altre delicte: blanqueig.
I això és el que es jutja aquest divendres al Tribunal de Corts. El cas arriba finalment a judici després de diversos intents. Es volia, i així s’ha aconseguit, que el polèmic empresari estigués present i declarés en persona, no pas per videoconferència com ho havia proposat fa uns mesos la seva defensa. Finalment, Sayler seia aquest divendres a la banqueta.
Cal dir, però, que no ha estat una declaració senzilla. Durant una bona estona la traducció simultània -ell parlava en anglès- més que facilitar les coses les complicava encara més. “És curiós que l’interrogatori s’està convertint en una pregunta meva seguida de la de l’acusat sobre què estic demanant”, ha arribat a apuntat el fiscal.
De tot plegat, però, sí que s’ha pogut extreure un fet: que l’empresari es considera innocent dels delictes pels quals va ser condemnat, malgrat l’acord de culpabilitat. Aquest, ha afirmat, el va signar perquè, amb els fons bloquejats a Andorra, no tenia diners per pagar un advocat i hauria hagut d’afrontar el judici amb un d’ofici, en el qual no confiava. I, per això, la tàctica de la seva defensa és fer que aquest no es tingui pas en compte.
Una demanda, però, que ha quedat clar que té poques esperances -per no dir cap- de prosperar. El mateix president del tribunal, Josep Maria Pijuan ha volgut recordar al processat que “quan va fer l’acord de conformitat era conscient que si anava a judici podia aconseguir l’absolució, però també rebre una pena molt més elevada”. I ha remarcat que “no tenim cap competència per deixar-lo sense efecte”, afirmació que ha provocat les queixes de l’advocat defensor. De fet, la tensió entre lletrat i el magistrat ha arribat a ser elevada al llarg de la vista, especialment quan se li ha denegat la petició per aportar un nou document a la causa, un cop el fiscal ja havia fet el seu interrogatori.
El judici s’allargarà durant tot aquest divendres. La fiscalia preveu demanar una pena de tres anys de presó pel delicte de blanqueig. Per la seva banda, el lletrat de Sayler entén que s’ha d’absoldre el seu patrocinat. Sobre l’origen dels diners, ha afirmat que provenien de devolucions fiscals que li havien fet als Estats Units. Així, ha volgut defensar que en cap moment provenien de les activitats per les quals havia complert presó al seu país.