Els fets es remunten, com s’ha dit, gairebé nou anys enrere. El 3 de novembre del 2015, el processat i un company de feina baixaven en el vehicle de l’empresa, un Renault Clio, per la carretera de la Rabassa, un cop acabada la jornada laboral de les reformes que s’estaven fent a un hotel de la zona. La carretera estava mullada, com han posat en relleu els diferents testimonis. En un moment donat, es van trobar un camió que pujava i, en frenar, les rodes van quedar bloquejades i el cotxe va seguir recte. No es va poder impedir el xoc.
Una topada que, en principi, no semblava res de l’altre món. Tant el xofer del camió com els dos ocupants del turisme van sortir dels vehicles pel seu propi peu i van restar allà tranquil·lament a l’espera que arribés la policia. Fins i tot, com ha explicat un dels agents, fumaven. Cap d’ells semblava haver patit ferides de rellevància ni, lògicament, una lesió que pogués comportar la mort. La víctima que finalment acabaria perdent la vida, de fet, tot just es queixava d’un cop al genoll, segons les declaracions -llegides, ja que el processat no s’ha presentat a la causa- del conductor del cotxe.
La fiscalia demana una indemnització per la mare i la germana del finat: entre totes tres, 100.000 euros, més 9.000 per a la CASS per les despeses mèdiques que va haver de sufragar
Dies després, però, es va començar a trobar malament. Li feia molt mal el cap. I va anar novament al metge. Allà es va detectar un coàgul al cervell però ja era massa tard. L’home, malgrat ser traslladat a Barcelona per ser tractat per metges especialitzats, va acabar morint. I, justament, es considera que va ser una conseqüència de l’accident. I, en aquest sentit, la fiscalia entén que en el sinistre va tenir part de culpa el conductor, a qui es considera responsable d’un delicte major d’homicidi per imprudència.
La relació directa entre sinistre i defunció ha estat confirmada per la doctora forense que va fer l’autòpsia. “Les lesions de l’accident van acabar amb la seva mort”, ha afirmat a preguntes del ministeri públic. El cop va acabar derivant en un hematoma al cervell que va acabar sent fatal.
Durant la vista, la fiscal ha posat en relleu el fet que, estant la calçada mullada, la velocitat del cotxe, al seu entendre, era excessiva. I, per tant, hauria estat la principal causa de la topada. De fet, així ho ha demanat als policies, que han avalat aquesta tesi: “és possible que les rodes es bloquegessin perquè circulava a una velocitat inadequada”. Al seu entendre, “hauria d’haver previst mesures per reduir la marxa, ja que la calçada estava mullada i la carretera era sinuosa”.
Des del ministeri públic, doncs, es considera que cal condemnar el processat per aquest delicte. Es demana una pena de quinze mesos condicionals de presó, a banda de la retirada de carnet de conduir per tres anys. I, també, el pagament d’una indemnització a la mare i les tres germanes del finat. Entre totes elles, i per diferents conceptes, 100.000 euros. A banda, 9.000 euros més per a la CASS per les despeses mèdiques sufragades.
Des de la defensa de l’acusat, s’accepta que, efectivament, hi va haver una imprudència. En tot cas, el que es demana és que en tingui en compte el temps transcorregut i que el seu representant no té cap antecedent penal. Per això, demana que la pena sigui únicament de sis mesos i un any sense permís. Pel que fa a la indemnització, ha discutit alguns dels conceptes i demana una quantitat més baixa.
Comentaris (1)