Aquesta deriva de la visita que Emmanuel Macron va efectuar a Andorra el setembre del 2019. Tal com és tradicional, es va produir una trobada entre tots dos Coprínceps, l’episcopal i el francès, i van acordar establir un indult, fixat en sis mesos i oficialitzat el 18 d’octubre d’aquell any. Com que Claverol va cometre els delictes pels quals ha estat condemnat amb anterioritat, ha pogut demanar acollir-se a aquesta mesura.
Més concretament, a l’estiu d’aquell any. Havia entrat a la Fundació Privada Tutelar en representació del bisbat d’Urgell i va acabar assumint la presidència del patronat. Ja com a secretaria havia fet un primer reintegrament fraudulent de 2.300 euros. I com a màxim responsable, en va fer sis més, de 20.700. Quan els altres responsables van detectar les irregularitats, Claverol ja es trobava fora del Principat.
No hi va tornar fins al desembre, quan acompanyat pel seu advocat es va entregar. Abans, però, ja havia transferit novament a la Fundació els fons agafats de forma indeguda. En tot cas, el delicte ja estava comès i, un cop detingut, es va iniciar el procediment penal que, ara, ha arribat a la fi del seu periple pel Tribunal de Corts.
El judici s’havia celebrat a inicis de mes. Claverol va justificar la seva actuació al·legant que, en aquell moment, “necessitava cobrir deutes personals”, ja que passava per “una situació financera complicada”. Vist que l’home no negava els fets: haver retirat diners dels comptes de la Fundació, la discussió jurídica era establir quins delictes havia comès. La defensa va posar sobre la taula el fet que els diners van ser tornats amb certa celeritat -a finals d’agost- per apuntar que al seu client només se’l podia considerar culpable d’administració deslleial. Per això demanava que la pena imposada fos només de quatre mesos condicionals.
En canvi, per a la fiscalia els fets, Codi Penal a la mà, eren molt més greus. A l’entendre del ministeri públic existia un delicte d’apropiació indeguda però també el d’estafa i el d’administració deslleial. A la vista va deixar clar que considerava que Claverol havia de tenir una pena que comportés un temps a la presó. En va demanar sis anys.
Ara, la sentència del Tribunal de Corts accepta les tesis del fiscal, però amb un càstig més reduït. En part pel fet que se l’ha absolt d’una de les actuacions que el fiscal veia il·lícites, la contractació d’una nova web per a l’entitat. Tot just tres anys de presó, dels quals únicament ferm sis mesos. I aquests queden anul·lats per l’aplicació de l’indult dels Coprínceps. Claverol, doncs, no haurà d’entrar a la Comella. Ara bé, si que haurà de pagar a la Fundació Tutelar una indemnització de 6.000 euros i queda inhabilitat durant quatre anys per a qualsevol càrrec directiu a organitzacions sense ànim de lucre. Finalment, hi ha una altra pena accessòria: la sentència haurà de ser publicada, un cop sigui ferma, a dos mitjans escrits de tirada nacional.