El cas, cal recordar, es produeix arran d’un altre afer: els abusos -ja jutjats i condemnats- que el suposat receptor del xantatge va rebre per part de les dues processades. Segons va explicar, el seu advocat -que el representa a la vista, fet pel qual no ha pogut ser testimoni a la causa-, la lletrada acusada li hauria traslladat que si pagava 200.000 euros a la mare de la menor, no es faria cap denúncia. Davant la seva negativa, es va acabar portant l’afer dels tocaments a la policia i es va obrir el procés pel qual va acabar passant uns mesos a la Comella. Al mateix temps, però, es va començar a investigar el presumpte xantatge.
Ara fa uns mesos, el cas es va jutjar a Corts. I el Tribunal va entendre que havia d’absoldre totes dues dones. Per això, fiscalia i acusació particular van presentar el recurs d’apel·lació que aquesta setmana s’ha analitzat al Superior.
Pel que fa al ministeri públic, ha argumentat que en la sentència de primera instància es va fer una “incorrecta valoració de la prova” i, fins i tot, s’ha queixat que la resolució no era prou acurada. Així, ha lamentat que “hi ha incongruències i contradiccions de les dues processades que no s’han analitzat prou bé”. Al seu entendre, al sumari hi havia prou elements que demostraven la intenció de pressionar l’home per treure-li diners. Entre ells, la carta enviada per l’advocada o les paraules de la mare davant els policies a qui va fer la denúncia.
Un altre detall que ha posat en relleu és el fet que la lletrada es va negar a declarar i a parlar de la reunió mantinguda amb l’altre advocat. Ho va fer, cal recordar, després de consultar el Col·legi i que des d’aquest se li advertís que si trencava el secret professional, encara que fos en defensa pròpia, podria ser sancionada i inhabilitada. “No vol dir que per no declarar se sigui culpable, però algun valor s’ha de donar a aquesta decisió”, ha indicat la fiscal, per a qui queda acreditat que “es va cometre el delicte: acorden la forma de procedir i van executant diferents actes previs”. Per tot plegat, ha insistit que calia imposar a totes dues 18 mesos de presó, a banda de la inhabilitació pel mateix temps a l’advocada.
Des de l’acusació particular, s’ha estat dur amb el Tribunal de Corts. De fet, al recurs s’arribava a insinuar falta d’imparcialitat. També s’ha volgut reflexionar sobre “els límits de la presumpció d’innocència” i sobre “què és el que la pot trencar”, tot recordant que “van ser absoltes per manca de proves”. A la vegada, ha carregat contra la seva col·lega de professió, de qui ha lamentat que “hi havia dues persones que tenien opció de fer aflorar la veritat i una no ho fa” De fet, ha acusat l’altra part d’haver “fer tot el possible per evitar” tant la seva declaració com la de la processada.
Per tot plegat, ha reiterat la petició que ja va fer davant Corts. Per a la seva companya de professió, sis mesos condicionals i, tot apuntant que la seva conducta “potser va ser negligent”, ha obviat la inhabilitació. En canvi, ha deixat clara la voluntat de castigar més durament l’altra processada: per a ella demana dos anys de presó, dels quals un ferm, així com una indemnització de 5.000 euros per al seu client.
L’advocada processada, aprofitant el torn de paraula, ha volgut respondre a aquestes afirmacions. En una intervenció visiblement emocionada, ha defensat la seva innocència. “Tinc la consciència tranquil·la”, ha afirmat, al mateix temps que ha carregat contra el lletrat, l’actuació del qual ha titllat de “surrealista”, tot posant en relleu que “el delicte de xantatge és dolós o no és delicte”. També ha negat que s’hagi volgut declarar la seva declaració. Al contrari, “jo era la primera a voler parlar i és ell qui s’ha col·locat en la situació de no poder ser testimoni; era tan fàcil com que la querella la signés qualsevol altre advocat”. És en aquest al·legat final en el qual ha afirmat sentir-se “víctima col·lateral” d’una revenja, tot recordant que quan l’home va anar a la policia per ser interrogat sobre els tocaments “ja portava a la butxaca la carta que li havia enviat”.
Prèviament, la seva defensa ha insistit en el fet que “cal respectar la presumpció d’innocència” i ha remarcat que “demanar una indemnització per a una víctima o fer una querella per denunciar uns fets no és cap delicte”. Al mateix temps, ha lamentat que “en aquest procediment hem anat massa lluny” i ha reclamat que “es pari ja perquè està causant perjudicis a tothom”. De fet, ha afirmat que, tot plegat, ha provocat que “el criminal hagi fet comparèixer les víctimes per dir que elles són culpables”.
Justament, aquest argument, el de revenja, és el que ha esgrimit la defensa de la mare de la menor que va patir els tocaments. “Aquest ànim ha anat evolucionant. Han passat moltes coses entre aquesta família i ho demostra la modificació final de pena”, ha apuntat, al mateix temps que posava en relleu que si s’acceptava la petició de l’acusació particular “la meva clienta farà més presó” que qui va ser condemnat pels abusos”. També ha fet servir la semàntica per defensar que cal confirmar l’absolució: “l’article del Codi Penal parla de revelar i no pas de denunciar”.
Comentaris (12)