Només començar la vista, ha quedat clar que la principal línia d’argumentació de l’acusat serà la seva addicció a l’alcohol. De fet, en diverses ocasions, quan la fiscal li demanava pels actes contra la seva parella que formen part del sumari, la resposta ha estat gairebé sempre que o bé no ho recordava, justament per haver begut, o bé que havia actuat també en condicions etíliques elevades. Més endavant, també se sumarien dos arguments més per part de la defensa: un, els seus problemes mentals, amb un més que possible trastorn autista. El segon, el fet que qui realment havia patit maltractaments era ell -aspecte pel qual l’advocat ha comptat amb el suport d’un testimoni sorprenent, el pare de la dona-.
Un dels punts claus que haurà de dirimir el tribunal és si en l’acció hi havia afectivament ànim de matar, fet que convertiria el delicte en un intent d’homicidi, o no; en aquest segon cas, la defensa entén que el fet a condemnar serien lesions amb objecte perillós
La relació havia començat el 2020 i ell mateix no ha negat que va ser, durant els tres anys, “dolenta”. Des del ministeri públic s’ha anat recordant els missatges que enviava a la dona, amb insults com ara “puta” o amenaces. També algun intent d’agressió. Els fets, però, pels quals l’home va acabar sent detingut i enviat de forma preventiva a la Comella van tenir lloc el maig del 2023 i, en certa forma, poc s’han discutit a la vista.
L’home es trobava al seu domicili quan la parella va arribar en companyia d’un amic comú. A ell el van trobar visiblement borratxo -la prova posterior va donar un resultat de 2,11 grams d’alcohol per litre de sang- i amb un ganivet agafat. Segons l’acusat, el portava amb intenció de tallar-se a ell mateix. Els intents de calmar-lo no haurien fet res més que empitjorar el seu estat fins que, en un moment, va clavar l’arma a l’amic. Aquest no va sortir pitjor parat perquè duia posada una suadora i una jaqueta, però sí que va patir una ferida. Greu o lleu? Això és un dels aspectes que sí que s’han posat en qüestió.
Posteriorment, amb un altre ganivet, va agafar la dona i li va posar al coll. Sigui com sigui, els dos agredits van aconseguir desempallegar-se i tancar-se en una habitació. El soroll generat va alertar els veïns i dos d’ells van presentar-se al pis, on es van trobar tot el panorama. “Estava molt borratxo i tacat de sang. Plorava”, ha explicat un dels testimonis. Quan la policia va arribar, se’l va trobar assegut i també ensorrat: “Deteniu-me, soc un imbècil”, hauria arribat a dir als agents.
I, efectivament, va ser arrestat. I des de llavors es troba a la Comella. Per a la fiscalia, va cometre una llarga sèrie de delictes, inclòs el més greu: el d’intent d’homicidi. I és que, al seu entendre, en l’acte de clavar el ganivet hi havia clarament una voluntat de fer mal. De matar. I ho ha remarcat tot recordant que l’arma no era pas una normal. Era un ganivet amb certes característiques -així ho ha explicat un dels policies que han testificat- que fan que, un cop clavat al cos d’algú, faci encara més destrosses. També ha apuntat que es complien altres criteris com ara el fet que, al seu entendre, l’acusat té una personalitat agressiva, que estava gelós perquè es pensava que la dona podia haver mantingut relacions amb l’amic o el fet que hagués afirmat que estava disposat a matar un conegut. La fiscal ha parlat obertament d’un “homicidi [en grau de temptativa] de manual” tot indicant que “just abans va dir que si la dona no era seva, no seria de ningú. És un “la maté porque era mía“.
A banda, també ha reiterat que durant els mesos anteriors a la baralla al pis, l’home havia exercit tota una sèrie d’accions que suposen un clar maltractament cap a la dona. La insultava tant verbalment com via missatges al mòbil, l’amenaça o li controlava el mòbil entre altres. Per tot plegat, considerava provat fins a sis delictes: homicidi en grau de temptativa, escoltes il·legals, amenaces de mort, amenaces no condicionals, violència de gènere i maltractament en l’àmbit domèstic, pels quals sol·licita una pena de deu anys de presó ferms, a banda de deu de prohibició d’entrar en contacte amb les dues víctimes.
En canvi, la defensa ha refusat que es pugui parlar d’homicidi. Al seu entendre, el que es va produir va ser un delicte, sí, però de lesions amb objecte perillós. A banda, ha volgut posar sobre la taula dos fets. Per un costat, argumentat que el seu client no tenia en cap cas ànim de matar. I ho ha volgut refermar aprofitant el pas per la sala de diferents experts, entre els quals el cap del servei de Salut Mental del SAAS, Carles Mur.
A banda, també ha negat que hi hagués un mòbil per a un homicidi. Per exemple, ha volgut posar en relleu que agressor i agredit “eren bons amics” fins aquell dia i que no hi va haver cap amenaça prèvia. També ha argumentat que la ferida, segons l’informe d’urgències, va ser “superficial” i ha recordat que tot just va donar una punyalada. “Algú que vol matar es queda només amb una?”, s’ha demanat. Al seu entendre, “la voluntat era lesionar”.
Per tant, en aquest cas el que ha acceptat és l’existència d’un delicte de lesions amb objecte perillós. Sobre els altres delictes, com ara el de violència de gènere o maltractaments, la seva tesi ha estat assegurar que l’autèntica víctima era el seu client, de qui ha afirmat que “era dèbil mentalment” i apuntat que “si amenaçava d’autolesionar-se era perquè no aguantava la relació”. De fet, ha carregat durament contra la dona, a qui ha acusat d’exercir “violència econòmica” contra el seu patrocinat: “Ell li donava tot el seu salari i ella es limitava a jugar a la Play Station i a fumar porros”. En aquest sentit, ha esgrimit un informe d’Afers Socials que venia a donar la raó a aquestes asseveracions.
En aquest argument, ha comptat amb el suport -si bé matusser- d’un testimoni relativament inesperat. El mateix pare de la dona ha declarat i no ha tingut problemes a carregar contra la seva filla. Fins i tot, insultant-la, fet que ha provocat la intervenció de les magistrades del tribunal.
Amb tot això sobre la taula, l’advocat ha reclamat que el tribunal imposés una pena considerablement més benèvola que l’exigida per la fiscalia. En total, dos anys de presó, dels quals ferms únicament els deu mesos complerts.