Com s’ha dit, els fets es remunten a finals d’abril del 2017. El jove treballava des de fa mesos a l’hípica i el seu cap li va demanar que traslladés amb el tractor diverses bales de palla. Una tasca que, segons ha assegurat Besolí a la vista i ha admès l’acusat, mai havia fet fins llavors en solitari. I fent aquesta feina, va produir-se l’accident. El vehicle, que no portava l’arc antibolcatge posat, va ser arrossegat pel pes de la palla i es va capgirar, provocant-li greus ferides. Molt greus.
Especialment afectada va quedar la medul·la espinal. La inflamació va ser tan forta que les proves no van poder determinar fins setmanes més tard el que es temia: que la lesió li havia fet perdre la mobilitat de les cames. Quedaria en cadira de rodes la resta de la seva vida. Aquest temut diagnòstic es va confirmar quan el seu pare, l’empresari lauredià Joan Besolí, ja es trobava intern a Soto del Real, en presó preventiva dictada per la jutgessa llavors de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela per un presumpte delicte de blanqueig, juntament amb l’expresident de l’FC Barcelona Sandro Rosell, del qual finalment tots dos van ser absolts. No abans, però, de batre el rècord a Espanya de reclusió preventiva.
Durant la vista, Besolí ha explicat que aquell dia agafava el tractor tot sol per primer cop. Fins llavors, ningú li havia fet cap formació de com fer servir la màquina per traslladar les bales de palla. De fet, tampoc havia estat sotmès a la revisió mèdica preceptiva en entrar a un lloc nou de feina -com marca la Llei de seguretat i salut en el treball- ni el curs de riscos laborals. Dies abans, sí que s’havia posat als comandaments del vehicle, però de seguida que el cap va veure que no acabava d’agafar bé els paquets de palla, va fer-lo baixar i va fer ell mateix la tasca. Per tant, el dia de l’accident, poca experiència tenia en aquesta operació.
I, malgrat això, el cap li va encarregar que traslladés les bales de palla. I tot sol. El responsable de l’hípica ha admès que no hi era al costat. Estava fent altres feines, a uns 150 metres de distància. De l’accident, del tractor bolcant i la bala de palla colpejant l’esquena de Besolí, es va adonar pels crits d’una altra treballadora. I segons ha afirmat, quan va arribar al lloc, altres empleats ja l’estaven estirant per allunyar-lo del vehicle, malgrat els crits perquè no el moguessin.
A l’empresari gestor de la instal·lació eqüestre fiscalia i acusació particular li retreuen que no fes la formació en riscos laborals al jove lauredià, que l’arc de seguretat del tractor estigués abaixat o que li ordenés una tasca per a la qual no tenia prou experiència; indemnització a banda, es demana una pena de sis mesos condicionals i de tres anys d’inhabilitació
Durant la vista, el processat ha reconegut que hi havia certs aspectes de la legislació en matèria de riscos laborals que l’hípica no hauria complert. Per exemple, el curs de riscos. Ho ha justificat indicant que “feia temps” que demanava a l’empresa que tenia contractada que si tenien alguna formació específica per aquesta activitat. Segons ha apuntat, es va acabar fent a la resta d’empleats, però ja dies després de l’accident. També ha reconegut que, en ser el tractor de segona mà, no tenien disponible el manual d’instruccions per facilitar-lo als treballadors.
Malgrat tot això, el responsable de la instal·lació ha volgut assegurar que aquestes mancances no eren pas causa directa de l’accident. De fet, ha insinuat -per no fer servir altra paraula- que la responsabilitat havia estat tota de Besolí per fer “una maniobra que no havia de fer en un lloc no adequat” i apuntant que “potser s’havia desconcentrat” mirant cap a una zona de l’hípica on hi havia alumnes fent classes, entre elles qui llavors era la seva parella. La víctima del sinistre ha volgut negar de forma clara aquest extrem: “jo a la feina estava per la feina, no per altres coses”.
Un testimoni que pot ser en la sentència final és el de l’inspector de Treball que va analitzar l’accident. Entre altres aspectes, en la seva declaració ha posat en relleu que l’arc de seguretat era un element imprescindible del tractor i que era “obligatori” si no hi havia una cabina. “Sempre que sigui possible, ha d’anar aixecada perquè és una mesura de seguretat”, ha comentat, tot assegurant que si la bala de palla, de 250 quilograms, li hagués caigut amb aquest element aixecat, el cop hauria estat més fluix. També ha posat en relleu la importància del manual de la màquina que “ens van dir que no tenien”
Durant la vista, el mateix Genis però també els seus pares han explicat com li ha canviat la vida arran del malaurat accident. I, lògicament, del cost econòmic que ha tingut tot plegat. A banda del llarg tractament de recuperació i rehabilitació que, per exemple, va fer necessari que es llogués un pis a Badalona, prop de l’Institut Guttmann, especialitzat en aquesta mena de lesions, també va caldre fer obres a la casa familiar per adaptar-la. I, ja posteriorment, altres despeses mèdiques vinculades, segons l’acusació particular, a les seqüeles de l’accident.
Tant fiscalia com l’advocada de Besolí consideren que el seu cap va cometre un delicte de lesions per imprudència greu. En el cas del ministeri públic, ha remarcat “l’escassa experiència” de Besolí comandant un tractor i ha recordat que altres treballadors de l’hípica no feien aquestes tasques. També ha deixat clar que no hi ha elements que permetin responsabilitzar la víctima del sinistre. “Certament, la maniobra tenia un risc, però no es pot afirmar que fos perquè estigués mirant la seva parella; no ha quedat acreditat i el mateix interessat ho ha negat de forma categòrica”. I aquí és on s’ha preguntat “qui hi havia per supervisar” la feina. I la resposta ha estat contundent: “Senzillament, ningú”. Per això, considera que s’ha d’imposar al processat una pena de sis mesos condicionals i una inhabilitació com a gerent de centres d’hípica de tres anys.
El processat ha responsabilitzat Besolí de l’accident, tot apuntat que potser s’havia desconcentrat en mirar cap a una zona de l’hípica on es feien classes i on es trobava la seva llavors parella, aspecte que el jove ha negat amb rotunditat
I, més enllà del càstig penal, la principal petició és la indemnització que reclama la família. Entre els diferents conceptes, més de 2,6 milions d’euros. L’advocada ha estat molt dura amb el processat. “Va abandonar les seves obligacions com a empresari i no va tenir en compte la manca d’experiència del meu client ni la seva edat”, ha denunciat, tot recordant que Besolí “només era monitor de passejades a cavall” i que “no tenia cap formació per conduir tractors”. Davant el tribunal, ha assegurat que “la Llei de seguretat i salut en el treball es va incomplir des del primer al darrer article”.
També ha volgut desgranar la llarga llista de conseqüències -de salut però també personals i, fins i tot, més íntimes- que l’accident i les greus lesions sofertes han provocat al jove lauredià. I, també, a la seva família. Per això, ha volgut reclamar una indemnització molt elevada que, més enllà d’aspectes com ara el grau de discapacitat provocat, també ha de tenir en compte, al seu entendre, despeses com ara el lloguer d’un pis a Badalona, les obres necessàries a la casa familiar o despeses futures que es puguin derivar de les seqüeles del sinistre.
La defensa del responsable de l’hípica, en canvi, ha demanat l’absolució. La lletrada ha defensat que el seu client en tot moment va explicar a Besolí com havia de fer l’operació del trasllat de les bales de palla. “És el procediment que va ensenyar a tots els treballadors de la instal·lació”, ha comentat. També ha negat que es forcés el treballador accidentat a fer aquesta feina: “si hagués dit que no se sentia capaç, no l’hauria obligat” i ha atribuït l’accident al fet que canviés la maniobra amb què habitualment es feia l’operació.
A la vista també hi estava implicada la companyia d’assegurances amb la qual el propietari de l’hípica tenia contractades diferents pòlisses. Bàsicament, el seu advocat ha argumentat que cap d’elles cobriria les lesions de l’accident marc de la causa. Per tant, a diferència del que han esgrimit tant la defensa del processat com l’acusació particular, la seva petició ha estat que la societat no sigui declarada responsable civil subsidiària. És a dir, que, en cas de condemna, no es consideri que haurà d’assumir aquella part de la indemnització a la qual no arribi amb els seus recursos l’acusat.
Comentaris (9)