Tot es remunta al passat febrer. La policia va enxampar l’home conduint amb una taxa d’alcoholèmia d’1,8 grams per litre de sang -per tant, més del doble del límit de 0,8 que marca el positiu penal- i, a més, sota els efectes de dues substàncies estupefaents: THC i amfetamina. Lògicament, va ser detingut i, hores després, portat davant la batlle de guàrdia. Aquesta li va proposar matar-ho tot amb un judici ràpid, via ordenança penal. Es va pactar una pena que fiscalia i advocat defensor van considerar adient i es va acceptar per part de totes dues parts.
Aquesta comportava un càstig per tres delictes: conducció sota els efectes de l’alcohol i les drogues, possessió de droga per al propi consum i consum de cocaïna. Per un costat, s’imposava una pena de tres mesos d’arrest nocturn condicional -no s’ha de complir si no es torna a delinquir en el termini de dos anys-; per l’altre, 1.150 euros de multa. I, aquí hi ha el punt crucial, la retirada temporal del carnet. Verbalment, la proposta havia estat de disset mesos. Era el que s’havia acceptat. Quan la batlle va redactar l’ordenança penal, però, va cometre un error. Va posar només set mesos -i ho va fer tant en lletra com en xifra-.
La policia va enxampar l’home conduint amb una taxa d’alcoholèmia d’1,8 grams per litre de sang -per tant, més del doble del límit de 0,8 que marca el positiu penal- i, a més, sota els efectes de dues substàncies estupefaents: THC i amfetamina
Això va ser el 10 de febrer. Dies després, el 23, es va adonar de l’equívoc. I va dictar un aute amb el qual pretenia esmenar-lo. Rectificava “l’error material” i apuntava que el temps de privació del permís de conduir havia de ser de disset mesos i no pas de set. L’afectat no es va quedar conforme i va presentar un incident de nul·litat d’actuacions. Volia que l’aute quedés sense efecte perquè entenia que anava contra el dret a la jurisdicció reconegut en l’article 10 de la Constitució, ja que “modifica de forma extemporània i de forma substancial l’ordenança penal ferma dictada en el seu dia” i, a més, ho fa “amb efectes desfavorables prohibits en dret penal”.
L’acció va ser desestimada per la batlle, però l’home ha presentat recurs al Superior. I aquest li ha acabat donant la raó. En la resolució, es deixa clar que, efectivament, la pena proposada de forma oral en la compareixença davant el tribunal unipersonal era de 17 mesos de retirada de permís i no pas de set. De fet, ho remarca la secretària judicial present en l’acte, però els magistrats també recorden que l’ordenança penal és assimilable a una sentència i, per tant, esdevé ferma el mateix dia. I llavors “no poden ser modificades salvat en aquells supòsits previstos per la llei o en aquells supòsits en què el Tribunal Constitucional, mitjançant el procés d’empara corresponent, estima que han estat dictades amb violació d’algun dret fonamental”.
En aquest sentit, hi havia la normativa vigent permet canvis en dos casos. Si és “una equivocació material”, el batlle podria fer-los en un termini màxim de cinc dies des de la notificació. Si hi ha “un error manifest material o aritmètic”, en qualsevol moment. El Superior remarca que, en qualsevol cas, es tracta “d’un mecanisme excepcional (...) en supòsits limitativament i taxativament establerts, els quals han de ser interpretats de manera restrictiva”.
Segons s’explica en la resolució, la batlle argumentava que l’equívoc era “un error material manifest” i, per tant, podia fer el canvi en qualsevol moment. En canvi, la defensa del condemnat considerava que no era aquest cas. Analitzat l’afer, els magistrats del Superior posen en relleu diferents qüestions. Una, que l’error dels set mesos en comptes de disset apareixia tant a l’ordenança penal com a la diligència de notificació. Fins i tot, en un escrit posterior: la petició d’autorització per conduir per raons laborals efectuada uns dies més tard -el 16 de febrer-. Una altra, que va fer falta fer declarar la secretària judicial per aclarir tot plegat. Per tant, segons la resolució, es tracta “d’una equivocació material que encara que es pogués admetre que podia ser rectificada, ho havia de ser en el termini de cinc dies”. En canvi, es va fer superant amb “escreix” aquest temps.
Així doncs, el Superior constata “la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva” que s’havia denunciat, motiu pel qual estima el recurs presentat. D’aquesta forma, anul·la l’aute del 23 de febrer i “manté la inviabilitat de l’ordenança penal” de dies enrere. I, per tant, de mesos sense poder conduir, el condemnat només n’haurà d’estar set, en comptes de disset. Tot per un error.