Tot es remunta a ara fa uns anys. L’home, colombià, volia treballar al país. I residir, lògicament. Més concretament, tenia l’opció d’entrar a una constructora. Davant Immigració, això sí, havia de demostrar que tenia prou experiència prèvia al sector per poder obtenir la pertinent autorització. I s’hi va presentar amb dos documents que, teòricament, ho demostraven.
Així, va portar un certificat de vida laboral del seu país i una carta de recomanació signada pels responsables d’una empresa colombiana. Els tècnics d’Immigració els van mirar i remirar i alguna cosa no els quadrava. De l’anàlisi efectuada, van acabar constatant que no eren papers autèntics. Que es tractava de sendes falsificacions.
Tot s’ha de dir, res d’estrany. A Immigració és habitual detectar aquest tipus de documentació. I, com es fa en aquestes ocasions, es va avisar la policia perquè, efectivament, s’està fent servir -i depèn de com també creant- un document fals. Un delicte en tota regla, doncs.
A la vista d’ara fa unes setmanes, una funcionària del servei va explicar que es va posar en contacte amb les autoritats colombianes i amb l’empresa que suposadament havia fet la carta de recomanació. Cap dubte, doncs, que eren documents falsificats. Des de la constructora, de fet, es va deixar clar que mai havien tingut cap empleat amb el nom de la persona que estava sol·licitant el permís de residència. A partir d’aquí, trucada a la policia i els agents van procedir a la detenció de l’home.
El cas, en el seu moment, no es va poder jutjar per la via ràpida. I, lògicament, la instrucció va continuar fins arribar a judici davant el Tribunal de Corts. En la vista, per a la fiscalia, tot quedava clar: l’home havia comès dos delictes: un falsificar i fer servir un document públic fals. L’altre, el mateix, però amb un paper privat.
I com que havia estat jutjat en rebel·lia -l’home no es va presentar a la vista-, entenia que la pena havia de ser ferma. I, en aquest cas, llarga. Fins a 16 mesos. Per tant, si l’home acabava tornant al país en algun moment i se’l controlava, hauria de complir aquest càstig de forma directa.
Ara, però, s’ha conegut la sentència. El Tribunal de Corts considera que, efectivament, el processat va cometre els delictes pels quals venia imputat. Ara bé, es mostra benèvol amb el càstig. Tot just s’ha imposat una pena de sis mesos condicionals. Només serien ferms si tornés a delinquir.