Els fets es remunten a l’hivern del 2017. L’home, llavors de 73 anys, esquiava amb els seus dos nets per la pista de l’Esparver. Tots tres volien arribar a un telecadira i es van ficar a la del Mussol, que llavors estava tancada perquè no tenia prou neu. Ja allà, els esquís se li van clavar en un sot, fet que li va fer caure. I no va ser pas un cop fluix.
A conseqüència de l’accident, l’home ha quedat tetraplègic, va en cadira de rodes i també té seriosos problemes de mobilitat a les mans; la vida li ha canviat radicalment
Al contrari, a conseqüència de l’accident es va fracturar tres vèrtebres i aquestes lesions va afectar la medul·la espinal. Ha quedat en cadira de rodes, amb les cames inutilitzades i també afectacions a les mans. Justament, els diferents testimonis familiars han volgut exposar durant el judici, que s’ha d’allargar durant tot el divendres, l’impacte que el sinistre ha tingut en la seva vida, ja que l’home és molt dependent d’ajudes externes. Fins i tot han hagut de canviar d’habitatge, han remarcat, entre altres detalls.
Al banc dels acusats seu un dels responsables de seguretat de l’estació. Justament, un dels punts claus a determinar és si la responsabilitat de l’accident és de l’estació per no haver pres prou mesures de cautela en una pista tancada o de l’esquiador. En la seva declaració, el processat ha deixat clar que el Mussol no estava oberta i que “s’havia informat”. També ha remarcat que s’havia seguit fil per randa les normatives en aquestes circumstàncies.
A banda, ha explicat que, segons el que ha pogut constar -ell aquell dia no treballava-, l’esquiador estava fent una maniobra, com a mínim, poc habitual. “Anava contra direcció; és una cosa il·lògica absolutament”, ha afirmat durant la vista.
L’esquiador, per la seva banda, ha relatat que “no vam ser conscients que canviàvem de pista; no hi havia cap senyal”. Quan sí que van comprovar que la neu no era de bona qualitat, va voler “anar pel lateral”, tot i que negant que anés en sentit ascendent. Va ser llavors quan va topar amb el forat que li ha canviat radicalment la vida.
Una situació que els ha decidit a acudir a la Justícia. Consideren que hi va haver una imprudència greu per part del responsable de seguretat de l’estació, de la qual es van derivar les greus lesions sofertes pel padrí. Per això, reclamen una pena de vuit mesos condicionals de presó i de dos anys d’inhabilitació. I, sobretot, una elevada indemnització. Entre despeses mèdiques i altres derivades de l’atenció que requereix l’home i les reformes que han hagut de fer a casa seva, entorn els 900.000 euros.
La fiscalia també entén que hi va haver imprudència per part del processat. Però lleu. Ho argumenta indicant que la senyalització de la pista tancada no era prou acurada i que això va provocant la confusió de l’esquiador sinistrat. Per això, penalment, tot just demana una sanció econòmica. En canvi, la defensa atribueix l’accident a la mala praxi del mateix esquiador, tot remarcant que anava per una pista tancada i que les mesures que havia pres l’estació eren les pertinents en aquests casos. Per tant, demana que el seu client sigui absolt.