El processat, de fet, va romandre poc temps al país. Si fa no fa, un mes. Va començar la feina al local el desembre del 2015 i va acabar marxant a mitjan gener del 2016. Els motius? Segons ha explicat, el fet que en només dominar l’anglès tenia dificultats per entendre’ns amb la resta de treballadors i, també, que no es trobava a gust al pis que li havia proporcionat l’empresa, que compartia amb diversos joves amb qui no tenia problemes de convivència. “Un dia em vaig trobar un tàmpax al costat del meu raspall de dents”, ha arribat a explicar ajudat per una intèrpret, tot deixant clar que la seva marxa no tenia res a veure amb els fets.
L’home ha comparegut provinent del centre penitenciar de la Comella. Allà es troba des de l’agost de l’any passat, quan va ser extradit des d’Anglaterra prèvia demanda de les autoritats judicials andorranes, que l’havien cursat arran de la denúncia presentada pel presumpte agredit. Tot arran dels fets ocorreguts la nit de desembre del 2015, una batussa multitudinària al carrer, a l’exterior de la discoteca.
El processat assegura que es va limitar a separar persones que s’estaven barallant i admet que la víctima, a qui ja havia fet fora alguna vegada de l’establiment per incidents violents, se li va encarar agressivament, però nega haver donat cap puntada de peu
Que quedi clar que, en tot moment, l’acusat ha negat haver donat cap puntada de peu. Ha explicat, això sí, que feia tasques de seguretat a l’interior del local quan el van cridar de fora arran de la baralla que s’estava produint. I, segons ha assegurat, bàsicament es va limitar a intentar separar els qui estaven embolicats en la batussa, fins i tot malgrat allunyar-se uns metres de l’establiment. En cap moment, ha insistit, va donar cap puntada. Sí que ha volgut afirmar que coneixia el jove que l’acusa d’anteriors problemes. “Sempre causava incidents”, ha assegurat. I sobre els testimonis que l’apunten també ha estat clar: “qui ho diu menteix”.
La versió de la presumpta víctima ha estat ben diferent. El jove ha explicat que estava intentant separar els participants en la batussa, entre els quals alguns amics, quan va notar un cop a l’entrecuix. Es va girar i va veure l’acusat, tot i que en la denúncia interposada posteriorment davant la policia va donar un altre nom. Ha admès que no va veure directament com l’acusat li donava la puntada, però ha remarcat que en girar-se “ell hi era a darrere” i que altres coneguts li van dir que havia estat ell. No ha negat tampoc que, inicialment, va explicar a la seva família que el dolor li venia d’un accident d’esquí, ja que “tenia por” de la reacció que poguessin tenir. No va ser fins quan, a urgències, li van explicar que tenia rebentat el testicle esquerre quan va indicar el que havia succeït, amb la posterior denúncia davant la policia.
La clau de la vista -i de la futura decisió dels magistrats- raurà en els testimonis. Un dels que s’ha presentat ha assegurat que, efectivament, va veure la puntada de peu. Ara bé, no es pot negar que també ha mostrat alguna incoherència en les declaracions, de les quals han volgut tibar les defenses -del mateix acusat però també les asseguradores respectives que, en cas de condemna hauran de ser responsables subsidiàries- per intentar desmuntar l’afirmació així com de l’amistat existent amb la víctima. També s’han llegit declaracions d’altres persones que haurien vist els fets, però que no s’han presentat al judici perquè ja no viuen al país. Aquest fet -i sobretot el fet que fossin varis-, ha aixecat també algun comentari per part del Tribunal.
De tot plegat, el que sí que ha quedat clar -així ho han remarcat els pèrits- és que fos donat pel processat o no, el cop al testicle va existir. I va rebentar el genital esquerre de l’agredit. Per tant, es compleix un dels requisits bàsics del delicte que s’imputa a l’acusat: lesions qualificades. En aquest cas, amb la pèrdua d’un òrgan.
Per això, la fiscalia, que ha considerat provat que l’agressió va existir i que va ser el processat el responsable, ha demanat que sigui condemnat a una pena de quatre anys de presó, dels quals dos ferms -cal recordar que ja porta deu mesos a la Comella-. Per la seva banda, l’acusació particular ha reclamat també una expulsió per deu anys i una elevada indemnització. Entre els diferents conceptes, uns 40.000 euros.
Pel que fa a les defenses, totes han considerat que no hi ha prou elements que desvirtuïn la presumpció d’innocència de l’acusat. Entenen que les declaracions no són prou sòlides i, per tant, han reclamat la lliure absolució. De fet, la defensa de l’home ha sol·licitat la seva posada en llibertat immediata, a l’espera de la sentència que es donarà a conèixer el mes vinent.
Comentaris