Els fets van passar la matinada del 17 de gener del 2024. El jove i el seu oncle, de nacionalitat britànica, havien vingut a passar uns dies al Principat i estaven allotjats en un hotel del Pas de la Casa. La nit en la qual s’haurien produït els fets pels quals són jutjats, el jove va començar a flirtejar amb la víctima, una cambrera del local d’oci nocturn on es trobaven. Després van decidir marxar voluntàriament a l’hotel dels acusats on segons declara el jove haurien mantingut relacions sexuals consentides. Més tard van marxar de l’hotel per tornar cap al local i en retornar la segona vegada, l’oncle ja es trobaria a l’habitació i segons denúncia la víctima s’hauria produït l’agressió sexual.
La fiscalia considera que queda provat que l’oncle i el nebot van agredir sexualment a la dona la matinada del 17 de gener de l’any passat. El seu informe, s’ha centrat majoritàriament en que les proves de les càmeres de l’hotel, les del carrer i els registres d’entrada de l’habitació, són compatibles amb la versió de la dona. Així mateix, ressalten l’informe de la forense el Principat, que va constatar que la pacient tenia un estat d’angoixa i que va trobar equimosis als braços que tenien una temporalitat de dos tres dies compatibles amb el relat. També va constatar una simptomatologia d’un trastorn d’estrès posttraumàtic lleu. Pel que fa a l’ADN que seria compatible amb el dels dos acusats, ha ressaltat el testimoni dels forenses de la guàrdia civil que van apuntar que la possibilitat de contaminació indirecta era molt improbable. També afegeixen que l’acusat jove havia consumit cocaïna al local.
Al llarg d’aquesta setmana han passat una gran quantitat de testimonis pel Tribunal de Corts: companys de feina de la dona, agents de policia i una gran quantitat de pèrits i experts d’ADN que han analitzat les mostres. Durant la lectura dels informes les lletrades de la defensa han apuntat que d’aquestes proves practicades durant la vista oral només es pot arribar a un lloc: la no culpabilitat dels seus clients. “La declaració de la víctima, no hi havia per on agafar-la”, han assegurat tot apuntat que tenia un relat inconsistent arribant a donar en cinc ocasions detalls importants diferents. Les lletrades han anat punt per punt mostrant totes les proves que n'hi ha que contradiuen la declaració de la víctima entre les quals hi ha que a l’informe que va fer la guàrdia civil, només es va trobar fluid seminal amb dues mostres de la roba interior, del qual no es va poder definir un perfil genètic; així mateix, només es va trobar un ADN compatible amb els dos acusats, però que no es tractava de semen ni de fluid seminal, sinó de restes biològiques, que segons van declarar els pèrits forenses contractats per la defensa, l’explicació més plausible és que aquest cromosoma Y arribes allà per contaminació indirecta. La lletrada també ha apuntat que en el moment d’haver mantingut relacions sexuals consentides amb el jove, segons va declarar ell, la roba interior de la víctima podria haver entrat en contacte amb alguna resta biològica que estigués a l’habitació de manera indirecta, ja que feia tres dies que estaven en aquella habitació d’hotel.
Així mateix, han ressaltat l’avaluació d’alguns dels pèrits que van apuntar que en el cas que hi hagués hagut una agressió sexual de forma violenta, com va denunciar la víctima, s’haurien trobat més lesions. Segons el que van explicar només s’han trobat tres equimosis als braços, que no tindrien ni la coloració ni la temporalitat per haver-se produït aquella nit. Subratllen també que no es va trobar la presència de semen, el que segons la defensa “no concorda amb el relat de la víctima, perquè per les hores que van passar s’haurien trobat restes”.
Pel que fa a la defensa del jove acusat, han volgut posar èmfasi que segons el que van registrar les càmeres de seguretat tant de l’hotel com del carrer, durant la primera visita a l’hotel el jove i la noia van estar dins de l’habitació uns 40 minuts, però segons la versió de la víctima, hi van estar molt poca estona perquè es va sentir incòmode en veure que a l’habitació hi havia dos llits ajuntats, i en assabentar-se que el jove compartia l’habitació amb el seu oncle. A més, la jove va explicar durant la vista oral que només s’havien petonejat al local d’oci nocturn abans de marxar i que a l’hotel només van anar a parlar i a beure, un fet que la defensa posa en dubte vist que a l’habitació no hi havia alcohol i que les càmeres de seguretat van enregistrar més moments al llarg de la nit. El jove sempre ha mantingut que va mantenir relacions sexuals consentides en la primera visita a l’hotel i que en la segona no va passar res.
En aquest sentit, s’han referit també al testimoni d’un dels companys de feina de la víctima, i que era una persona de la seva confiança, que va declarar que la dona li havia verbalitzat que el jove no li havia fet res, i un altre testimoni que va explicar que li havia dit que el jove hi era present, però que el sentiment negatiu el tenia envers l’oncle.
Quant al canvi d’hotel, des de la defensa han apuntat que al llarg del dia que s’haurien produït els fets van passar tot el dia al Pas de la Casa, fins i tot tornant al bar on treballava la víctima a esmorzar i no va ser fins al vespre que van marxar cap a Soldeu, segons van explicar, perquè “les condicions de les pistes estaven millor allà”. En marxar, van deixar posat a la porta el cartell de ‘No molestar’, una acció que la defensa també subratlla que si s’hagués comès el crim, haurien netejat tot i no deixat les mostres que més tard va trobar la policia. Els dies posteriors, apunta que també van estar fent vida normal per Soldeu, anant a restaurants i fent compres fins que els van detenir: “Aquest comportament no és compatible amb voler-se amagar, ni fer creure que estaven a Barcelona”, apunten afegint que si hagués passat alguna cosa “el més lògic hauria estat fugir del país, però es van quedar a Andorra com si no hagués passat res”.
PROVES D’ADN
Pel que fa a les proves pericials de l’ADN, la defensa ha posat en dubte la cadena de custòdia vist que quan es van fer els retalls tant dels llençols com del cobrellit no es va fer cap fotografia que mostrés aquest procés; tot i això, expliquen que no han impugnat la prova perquè “no tenen res a amagar”.
Del total de 13 mostres que es van analitzar al laboratori de criminalística de la guàrdia civil de Madrid, “no s’ha trobat resultat positiu en semen, i del fluid seminal que es va trobar en dues mostres no es va poder determinar un perfil genètic”, i en les úniques mostres on va sortir un ADN compatible amb el dels dos acusats, es tractava restes biològiques (que podria ser suor, mucositat, contacte de cèl·lules). Aquestes quantitats de cromosomes Y que es van trobar eren de 0,011 nanograms sobre 127 en el cas de la mostra dels llençols i de 0,7 en el cas de la roba interior. Els pèrits de la defensa van assegurar durant la vista que quan es tracta d’una quantitat tan mínima el més probable és que s’hagi produït per una contaminació creuada. La guàrdia civil, però va apuntar que la probabilitat que l’ADN es transfereixi per un contacte superficial “és molt mínima i inusual”, al que la defensa ha contestat apuntant que ells només havien analitzat les mostres sense interpretar-les.
Per tot això, la defensa exposa que no se’ls pot condemnar a una pena de vuit anys de presó quan no hi ha proves clares i convincents i en el relat de la víctima existeixen “incoherències inexplicables, com que s’acomiadés amb una abraçada del jove, si acabava de ser agredida”. Demanen que siguin alliberats immediatament. Pel que fa al delicte menor de consum de cocaïna en un espai públic, el jove ha acceptat la seva culpabilitat i la pena interposada.
Comentaris (1)