Tot arrenca de l’octubre del 2014. Els dos clients havien contractat un producte que se’ls havia ofert per part d'Andbank. Hi van invertir un total de 142.693,84 euros. El problema és que entenien que es tractava d’una compra segura. Que se’ls garantia el capital. En canvi, la inversió no va sortir tant bé com esperaven, perquè era de més risc del que havien assumit habitualment.
“En cap moment no va explicar al seu client els factors de risc que apareixen en el mateix, ni que el producte no fos adequat als seus coneixements, ni de la clàusula d’exclusió de responsabilitat que obra al final del mateix”, es remarca a la sentència
I, per això, van portar el banc davant la Justícia. Ien que no se’ls havia informat correctament del perill que comportava l’operació. I, per això, van demanar a la Batllia que s’anul·lés el contracte de compra del dit producte -ISP14.CLN B Sub – 2,75% EUR-3Y, segons s’especifica a la sentència que ara ha donat a conèixer el Superior. I és que a aquesta segona instància l’entitat financera va recórrer quan, en primera, s’havia donat la raó als dos clients.
Més concretament, la Batllia estimava “de forma substancial” la demanda i apreciava que hi havia “la concurrència d’un error-vici en el consentiment prestat” pels dos clients. Un problema que donava peu a l’anul·lació del contracte signat en el seu dia amb el banc. En la resolució de primera instància, ara validada en la seva major part, es condemnava l’entitat a pagar 185.000 euros, interessos a banda.
Un cop al Superior, els magistrats tenen clar que “el que discuteixen les parts litigants és si la informació facilitada per l’entitat bancària al seu client era suficientment clara, imparcial, no enganyosa i comprensible, als efectes de què el client pogués prendre les seves decisions d’inversió amb ple coneixement de les característiques i riscos inherents al producte financer finalment adquirit, i de forma coherent i adequada al seu perfil”. En la sentència es té en compte tant un informe pericial com la declaració del gestor bancari que van fer la venda del producte financer i totes dues serveixen per validar la resolució de primera instància.
Així, l’informe pericial “considera que es tracta d’un producte financer complexe amb un nivell de risc agressiu i per clients amb un nivell de coneixement expert o avançat”. Tot i això, s’apunta que “podria considerar-se apte” pel client “si l’entitat financera hagués informat adequadament”. Per al pèrit, aquesta es va produir, per la sala civil del Superior considera que no va ser així. “Presumpció d’informació adequada que la Sala no pot compartir ja que es fonamenta en un mer formalisme i desborda l’àmbit objectiu de la pericial”, indiquen, a la vegada que remarquen que “va resultar contradit” pel gestor bancari.
“Tal com es deriva de la resposta a les qüestions que li foren efectuades en la testifical practicada a instància de la part agent, va afirmar que l’ordre de compra del producte financer, només s’havia de completar amb l’import de la compra, la data i la signatura del client (que era el seu codi numèric)”, s’indica. Per tant, “en cap moment no va explicar al seu client els factors de risc que apareixen en el mateix, ni que el producte no fos adequat als seus coneixements, ni de la clàusula d’exclusió de responsabilitat que obra al final del mateix”.
Amb aquests arguments sobre la taula, entén el Superior que “procedeix confirmar l’anul·labilitat de la compra del producte financer” així com “el pertinent retorn recíproc de les prestacions obtingudes per les parts”. L’únic que sí que es varia de la sentència de Batllia és el moment a partir del qual es generen interessos legals sobre la quantitat invertida. Per tant, en línies generals, es valida la condemna a Andbank per no haver informat correctament el seu client.
Comentaris (21)