Segons la sentència que en el seu dia va emetre Corts, l’home era culpable d’un delicte major continuat d’abús sexual sense consentiment i amb accés carnal per via vaginal, amb l’agreujant que la víctima era menor d’edat i, també, la seva filla. Per aquest fet li van imposar dotze anys de reclusió, que compleix des de la seva detenció, el mateix març del 2016.
Inicialment, Corts també l’havia considerat culpable de proxenetisme d’una menor. I és que el fet els dos cops que es va produir les violacions (la primera, en un descampat prop de Puigcerdà i la segona al seu mateix domicili) li havia promès que li compraria objectes que la menor desitjava, com ara roba o un telèfon mòbil. Se li van imposar 4 anys i mig més de condemna que, però, posteriorment el Superior eliminaria de la resolució.
La sentència final, doncs, va quedar en 12 anys, dels quals ja n’ha complert més de set. Ara, l’home demana que el tram final que li queda, entre 4 i 5, li siguin commutats a canvi de fer efectiva una expulsió definitiva del país. Així ho va demanar davant el Tribunal de Corts, que ho va refusar, i així ho ha sol·licitat davant el Superior. L’home pretén marxar ja al seu país d’origen, Portugal.
La petició ha estat refusada per la fiscalia. Entre altres coses, perquè, com ha volgut recordar la sentència encara vigent ja conté un foragitament. En el seu dia, Corts va fixar una pena complementària per la qual, un cop complert la condemna, hauria de romandre dotze anys fora del Principat, així com una prohibició de contactar amb la víctima durant el mateix temps.