Els fets, jutjats el mes passat, daten del juliol del 2018. El processat llavors era el responsable de seguretat de l’establiment, ubicat a l’avinguda Salou, després que un dels cambrers l’advertís de l’actitud violenta d’un dels clients, que posteriorment esdevindria la víctima. Prèviament, aquest hauria tingut una topada amb el treballador.
El client havia begut força, segons es va explicar a la vista oral. I, en el marc de la situació de tensió, el vigilant va admetre que el va empènyer i li va donar “una bufetada amb la mà oberta”. Ho va fer, assegurava, “per treure-me’l de sobre”. Al final, el jove que havia rebut va marxar del local i fins a força temps després, unes quaranta hores, no va acudir a l’hospital.
Malgrat que els testimonis diferien en la versió, sí que és cert que, també per les declaracions del propi acusat, cop a la cara hi va haver; i Corts considera que, efectivament, era la causa de la fractura a la mandíbula
Allà es va diagnosticar que patia una fractura a la mandíbula. Es va decidir no operar, sinó seguir un tractament conservador que el va tenir sense poder menjar res sòlid durant un mes. I, segons va explicar l’agredit en el judici, encara pateix seqüeles. “No m’ha quedat ben curat”, va afirmar.
A la vista van declarar diferents testimonis i, segurament pel temps transcorregut, no van acabar d’aclarir si el que s’havia donat era una bufetada o un cop de puny. O si els guanys que duia l’acusat eren tous o durs. En tot cas, sí que va quedar clar. Almenys pels magistrats de Corts, que plantofada n’hi va haver, seguint el criteri expressat per la fiscalia, que demanava una condemna per un delicte de lesions doloses.
El ministeri públic va demanar una pena de 15 mesos de presó condicionals, mentre que la defensa volia l’absolució, al·legant principalment el temps transcorregut entre el cop i l’atenció a urgències. Entenia que en aquest termini podrien haver passat altres coses que, en el fons, fossin la causa de la mandíbula fracturada. El Tribunal, però, no ho ha entès així. I per això ha condemnat l’home.
Ara bé, ha rebaixat les pretensions del fiscal. Tot just ha imposat 9 mesos, també condicionals. Pel que fa a la indemnització, fixa 2.142 euros a la CASS -el que ja es reclamava per les despeses que va haver d’afrontar la parapública- i 3.500 per a la víctima -lleugerament per sota dels 4.000 demanats-. Del pagament d’aquesta xifra s’haurà de fer càrrec, si no ho fa el processat, l’empresa propietària de la discoteca, de forma subsidiària.
Comentaris (7)