La condemna que encara compleix ve arran d’haver estat detingut, juntament amb dues persones més, una parella, el setembre del 2020. Tot arran que la policia es presentés a l’edifici on vivien dos dels implicats per l’avís d’una fuita d’aigua. Els dos inquilins del pis van entrar en pànic i van llançar la cocaïna que tenien pel celobert. Quan pensaven que els agents ja havien marxat, la dona va intentar recuperar-la. I quan pujava de nou per les escales es va trobar cara a cara amb els integrants del cos d’ordre.
L’advocada considera fora de lloc que no s’accepti que el seu client té bona conducta al centre penitenciari quan des de fa mesos fa d’ordenança al seu mòdul
Tot plegat va desencadenar l’operació policia que va acabar amb els tres detinguts. La parella, segons la sentència era qui venia la droga, que era propietat d’aquest tercer implicat que va acabar sent localitzat a Espanya i extradit a Andorra. Aquí ha de complir els tres anys ferms que se li va imposar per un delicte de tràfic.
El passat maig, la seva advocada va demanar a Corts una reducció de pena. Entenia que el seu client tenia bona conducta al centre penitenciari i, per això, se li podia aplicar una de les disposicions del codi de procediment penal. Una rebaixa de noranta dies. I això, si s’hagués aplicat, suposaria que l’home ja hauria arribat a complir cinc sisenes parts dels tres anys i, per tant, podia demanar la llibertat. El tribunal, però, li va denegar.
Davant aquesta resposta, la lletrada ha presentat un recurs al Superior. En la vista, celebrada aquesta setmana, ha lamentat que l’únic argument que es posi sobre la taula en la resolució sigui el fet que l’home tingués dos expedients disciplinaris a la presó. Ara bé, aquests, ha remarcat, daten de fa més d’un any i, per tant, defensa que ja han prescrit. També ha posat en relleu que el seu patrocinat, actualment, és l’ordenança del mòdul. “Per fer aquesta tasca, cal tenir bona conducta; com pot entendre el tribunal que no la té?”, ha demanat.
Per la seva banda, el fiscal s’ha oposat a la petició. En aquest cas, però, no només pel fons sinó també per un fet formal. Considera que, normativa a la mà, la negativa a una reducció de pena no és susceptible de recurs a segona instància. Des de la defensa, però, s’ha remarcat que en l’aute sí que es feia constar aquesta possibilitat. En tot cas, la lletrada sí que ha apuntat que la demanda era doble: es reclamava rebaixar la condemna, sí, però també una posada en llibertat i, aquest segon punt, sí que pot ser objecte d’acudir a segona instància.
Ara, tot queda pendent del que decideixi el Tribunal. La resolució, però, es donarà a finals de juliol. I, llavors, amb tot el temps que ha passat des de maig, l’home haurà arribat ja al temps per demanar poder sortir sense cap reducció. Llavors, hi hagi o no reducció, podrà deixar el centre penitenciari.
Comentaris (1)