Els dos processats havien obert un compte corrent a BancSabadell el desembre del 2010. En ell van fer dos ingressos. El primer, de 100.000 euros; el segon, de 5.000. Per a la fiscalia i, ara també, per al Tribunal de Corts, eren uns diners que no tenien un origen lícit. Al contrari, vindrien del narcotràfic.
I és que l’home havia estat jutjat i condemnat a Espanya com a un dels integrants d’un grup criminal conegut en el seu dia com la banda de Casper. Era el sobrenom del seu líder, Àngel Suárez López (mort el 2021). La banda s’havia especialitzat a robar droga a altres delinqüents, sovint amb mètodes molt violents, i posteriorment, revendre-la. En un dels cops van arribar a aconseguir 211 quilograms de cocaïna.
Home i dona van formar part dels 26 acusats del judici que es va fer a Espanya. Ella va ser absolta. Ell, en canvi, condemnat per delictes contra la salut pública i de pertinença a organització criminal. Li va caure una pena de 10 anys i una multa de sis milions. A partir d’aquí, però, es va obrir el procés a Andorra, ja que s’entenia que els diners ingressats al Principat provenien d’aquesta activitat delictiva.
Durant el judici celebrat ara fa unes setmanes, l’acusat va negar haver estat un narcotraficant, malgrat la sentència condemnatòria a Espanya. Ara bé, no van ser gaire clars a l’hora de justificar d’on venien els diners. Segons van explicar, part provenien dels beneficis que treien del negoci de serralleria que encara regenten a Madrid, tot indicant que molts cops acaben fent treballs en negre. Una altra part provindrien d’un pis venut al seu país d’origen i la resta d’un préstec del pare de la dona. Aclariments, però, als quals la fiscalia no va donar credibilitat.
I és que de tot plegat no van poder presentar cap prova. Per això, la fiscalia entenia que els diners eren fruit ineludiblement dels delictes pels quals l’home havia estat condemnat a Espanya. Considerava, doncs, que existia un delicte de blanqueig pel qual va demanar una pena ferma de tres anys de presó i una multa de 200.000 euros per a cadascú dels implicats.
Corts ha condemnat tots dos per aquest crim, tot i que no marca reclusió ferma. Imposa dos anys, però condicionals. El que sí accepta és la multa de 200.000 euros. 400.000 en total, doncs. Lògicament, també s’indica que els diners del compte i els beneficis que hagin pogut generar seran comissats a favor de l’Estat.