Els fets es remunten a març del 2023. La dona treballava al servei de neteja dels grans magatzems i, gràcies a això, tenia accés a la zona restringida del personal. Segons ha considerat provat primer el Tribunal de Corts i després el Superior -amb posterior recurs-, va anar agafant diferents productes, com ara vi i aliments, però altres com una crema facial o una colònia, i els posava dins una de les bosses de brossa que feia servir en la seva feina. La intenció era no passar per caixa sinó anar a la zona d’empleats i, allà, ficar-los a una bossa de la compra que havia deixat amagada. I, un cop acabés la jornada, marxar amb ella.
El Superior admet que no hi ha prova directa -ningú la va veure ni va ser gravada agafant els productes- però bassa la condemna en diferents indicis que, tots sumats, fan prou per desvirtuar la presumpció d’innocència
La sentència del Superior ja reconeix que aquest intent el va fer motivada per les dificultats econòmiques que patia. Aquest seria el mòbil de l’acció que, però, no li va sortir bé. Quan estava a punt de fer el traspàs dels productes d’una bossa (la negra) a l’altra (la de la compra), va ser enxampada per un guarda de seguretat. Part dels productes, per tant, es van poder recuperar per part de l’establiment. Una altra, però, no. Eren aquells refrigerats amb els quals s’havia trencat la cadena del fred. Tenien un valor de 48,83 euros.
La posterior denúncia va acabar amb el procés judicial posterior. No es va fer, però, judici ràpid. Al contrari, la dona va voler mantenir sempre la innocència i, per això, el cas va ser jutjat a Tribunal de Corts. I va acabar amb sentència condemnatòria pel que tot just era una contravenció penal de furt per un valor no superior a 600 euros. A la dona se li va imposar una multa de 97,66 euros i l’obligació d’indemnitzar el centre comercial amb el preu dels productes fets malbé.
No hi va estar d’acord i, per això, va presentar un recurs al Superior. En ell al·legava bàsicament que faltava una prova acreditativa del fet que ella hagués agafat els productes. La seva versió, per cert, era que els havia donat una altra dona, francesa, que sabia de la seva complicada situació econòmica. Explicacions que, però, la Justícia no es creu.
En la resolució de segona instància, s’admet que “és cert que ningú la va veure agafant els productes ni hi ha imatges que ho reflecteixin”. En canvi, però, sí que hi ha “una sèrie de fets dels quals conclou com a conseqüència lògica i natural que va ser la recurrent qui va sostreure” el material. Existeix, segons els magistrats “prova indiciària” suficient per constituir una prova de càrrec que anul·la la presumpció d’innocència.
Entre aquests indicis, la sentència remarca el fet que la processada estigués en possessió d’uns productes que no havien estat abonats i que faltaven de les prestatgeries, que els estigués passant d’una bossa a l’altra, el fet que passés per la zona de personal o la versió inversemblant que va donar. Per tot plegat, “esdevé una conclusió lògica i raonable” el fet que ella era qui els havia agafat i que se’ls volia endur sense pagar. I això malgrat que, també ho apunta la sentència, la policia va fer un informe on no trobava prova suficient per constatar la sostracció. Per al tribunal, això no deixa de ser “una conclusió policial” però, en canvi, la prova indiciària sí que permet arribar a la conclusió del furt per part de la processada.
Per tot plegat, el Superior ha confirmat la sentència prèvia de la Batllia. S’argumenta, doncs, que “la condemna se sustenta en prova de càrrec apta i suficient per enervar la presumpció d’innocència” de la treballadora.
Comentaris (3)