L’home havia estat resident a Andorra entre el 1997 i el 2018. Aquell any, però, va ser condemnat pel Tribunal de Corts principalment per dos delictes. Un, accedir al domicili d’un conegut i furtar dos televisors i un mòbil -se li va imposar una pena de dos anys de presó-. L’altre, de cessió continuada de cànnabis a menors d’edat. En aquest segon cas, li van caure tres anys. A banda, també va rebre altres càstigs per apropiació indeguda, consum de droga o possessió. Al judici celebrat llavors, però, no es va presentar. Ja havia marxat del país. Per tant la condemna era en rebel·lia.
I la tenia pendent la passada primavera quan va ser localitzat a la Seu d’Urgell. Va ser detingut per les autoritats espanyoles i, ja a l’abril, entregat a Andorra. Lògicament, de la frontera del riu Runer va ser traslladat de seguida cap al centre penitenciari, on roman des de llavors. Al maig, es va celebrar un recurs d’audiència al Tribunal de Corts, intentant que es modifiqués la condemna pendent. Els magistrats, però, van refermar tots els pronunciaments previs.
No va tenir tampoc sort davant el Superior. Tot i que es va estimar en part el seu recurs, sobretot pel que feia a convertir el delicte d’apropiació indeguda en contravenció penal i, per tant, eliminar tres mesos de presó de la condemna, el gruix de les resolucions anteriors es va mantenir. L’home hauria de complir cinc anys de reclusió. Vista aquesta decisió, la seva defensa va presentar un recurs d’empara al TC. Entenia que s’havien vulnerat els drets a un procés degut, a la defensa, a la presumpció d’innocència i a obtenir una decisió fonamentada.
Ara, però, l’alt tribunal ha deixat clar que considera que això no és així. De fet, ni tan sols ha admès a tràmit el recurs. Considera que “la sentència impugnada examina amb detall els fets i exposa de manera clara la seva tipificació penal sense que el seu raonament ni la seva decisió puguin considerar-se il·lògics, absurds o arbitraris”. En aquest sentit, entén que no es pot esgrimir que no es tinguessin en compte que al judici del recurs d’audiència no es tinguessin en compte alguns elements perquè, justament, això seria conseqüència de la seva absència en la primera vista a Corts. “No pot adduir la seva absència al judici oral inicial, ja que aquesta li és imputable”, afirmen els magistrats.
També s’assegura que va tenir prou temps per preparar la defensa. Es posa en relleu que la sentència inicial se li va notificar el 4 d’abril i el judici de revisió no va tenir lloc fins al 15 de maig. De fet, el TC defensa la feina feta a les instàncies ordinàries. “Contràriament a allò que pretén el recurrent, els tribunals ordinaris han d’examinar els fets i han de qualificar-los a la vista del dret aplicable, i, és precisament allò que ha fet la Sala Penal en la decisió impugnada, la qual altrament és més favorable pel recurrent respecte de la decisió adoptada en primera instància”, remarca la resolució que, per tant, confirma que l’home encara haurà d’estar un llarg temps al centre penitenciari.
Comentaris