El Tribunal de Corts jutja aquest dilluns -una vista que també s’ha d’allargar el dimarts- les dues dones. Una, la mare de la nena. L’altre, qui fou la primera advocada en el cas. Presumptament, haurien comès un delicte de xantatge -així ho considera la fiscalia i l’acusació particular- perquè haurien proposat a l’home, familiar directe de la filla i un conegut prohom encampadà tancar el tema a canvi d’un pagament de 200.000 euros.
La mare, però, ha negat en tot moment aquest supòsit. En tot moment, ha assegurat, la intenció final era presentar denúncia pels fets. Ha admès, però, que va transcórrer força temps entre els tocaments -que segons la Justícia van existir perquè l’home ja va ser condemnat fa temps per un delicte d’abusos sexuals a una pena de sis mesos de presó que va complir en règim de semillibertat-, ocorreguts el gener del 2016 i el moment en què es van posar en coneixement de la policia, ja l’abril del 2018. Ho ha justificat al·legant la proximitat existent entre les dues famílies, la voluntat de protegir “l’estabilitat emocional” de la nena i també per no voler fer mal a la dona de l’abusador. Es va deixar passar temps, sí; però tard o d’hora, i ho tenien clar, es faria la denúncia.
Al llarg d’aquest temps, durant un primer moment, els fets es van voler amagar a la dona del condemnat. Fins que l’actitud de la menor va fer aixecar sospites i es va produir una primera reunió amb els pares. Aquí, segons ha explicat la processada, la parella de l’abusador, en certa forma, es va posar al seu costat. Va obligar l’home a fer-los un xec -per valor de 3.000 euros- i a fer uns pagaments mensuals de 500 per fer front al tractament psicològic de la nena. Sempre, ha remarcat la mare, “voluntàriament” per part de l’ara denunciant. “Va ser oferiment de la dona. Mai li vam exigir res”, ha afirmat. I també ha volgut deixar clar que en cap moment això suposava cap renúncia a anar a portar els abusos a la Justícia.
Segons l’home en el seu dia condemnat per fer tocaments a la menor, la mare de la nena els hauria reclamat 200.000 euros per no presentar la denúncia; la proposta s’hauria fet en una reunió entre l’advocada també processada i el seu lletrat, però cap de les dues parts ha pogut explicar què va passar en la trobada
I això, com s’ha dit, es va fer l’abril del 2018. Segons s’ha explicat a la vista, el que hauria acabat decidint és el fet que sentien que la família del condemnat per fer tocaments a la nena estaria “difamant-la”. Així, els va arribar que s’estava explicant a persones properes que no n’hi havia per tant i que la culpa de tot plegat era de la menor per haver-lo provocat. Davant aquesta situació, la mare, que no ha dubtat a carregar contra el denunciant -“és un dèspota, fred i calculador”, ha etzibat- es va posar en contacte amb la lletrada també jutjada.
A la vista, han apuntat que, llavors, es va fer una carta que es va enviar a l’home. Segons l’advocada, per exigir que paressin de fer comentaris. I també se’ls avisava de la voluntat de fer accions pels abusos i les difamacions. En cap cas, però, han insistit amb la voluntat de demanar diners a canvi de no denunciar. “Mai a canvi de no fer-la”, ha afirmat en diferents ocasions, tot recordant que “es tractava de la meva filla” i refermant que “independentment que hagués pagat o no, jo hagués denunciat”.
Arran de la carta, es va concertar una reunió, a la qual va assistir l’advocada i el lletrat del condemnat per abusos, ara acusació particular. D’aquesta trobada, però, res s’ha pogut saber durant la vista. El motiu? El fet que la processada ha indicat que havia de respectar el secret del que s’havia parlat llavors, malgrat que això pogués afectar el seu dret a defensa. De fet, la decisió s’ha pres després d’una pausa per valorar la qüestió juntament amb els màxims responsables del Col·legi d’Advocats, presents al judici, i malgrat que, des del Tribunal, s’ha volgut posar en relleu que, a l’entendre dels magistrats, “el dret a la defensa reconegut per la Constitució està per sobre de la llei de l’advocacia”.
I, de fet, el que es va dir o deixar de dir en aquesta reunió entre lletrats pot ser la clau del cas. Segons la presumpta víctima del xantatge i la seva dona, va ser allà on es va fer la proposta: 200.000 euros, 100.000 per a la mare i 100.000 per a la filla i no hi hauria denúncia. La proposta hauria estat refusada, malgrat que era “negociable” i, arran d’això, el cas va arribar a la policia. Així, han explicat, els ho hauria transmès el jurista que els va representar en aquella trobada que, però, no ha estat cridat com a testimoni en ser, com s’ha dit, qui porta l’acusació particular. Per tant, ni per un cantó ni per l’altre s’ha pogut escoltar a la sala de forma directa i en boca dels protagonistes què va passar en aquell encontre.
Una altra advocada que també ha declarat és la primera a qui va recórrer la mare. No va poder agafar el cas per ser familiar seva i, de fet, va ser qui la va redirigir a la lletrada ara processada. A preguntes de la defensa, ha relatat que la voluntat de denunciar era ferma des del primer moment. “Em va explicar els fets i em va dir que aquest home hauria d’anar a presó. Jo li vaig dir que esperés a tenir l’informe psicològic”, ha apuntat. Per tant, “ho tenia clar”.
Una policia afirma que, a l’hora de presentar la denúncia, la mare va explicar-li que la feia perquè l’home no havia acceptat l’acord; les defenses volen que s’anul·li tant aquesta declaració com les proves vinculades pel que fet, en aquell moment, no se li van llegir els drets
En una línia similar s’ha expressat la llavors parella de l’acusada -familiar del denunciant-. De fet, ha apuntat que, si fos per ella, la denúncia s’hauria fet gairebé el mateix dia de l’agressió i que si es deixa la cosa adormida va ser per dos motius: un, prioritzar l’estat de la nena a qui no es veia, el gener del 2016, preparada per afrontar un judici. El segon, que tot plegat pogués afectar la salut mental de la dona de l’abusador condemnat. També ha admès que, en un moment donat, tots dos es van plantejar posar fi als pagaments mensuals pel tractament fent un càlcul de quin podria ser el cost total, però sense que això impliqués una xifra concreta.
Un moment clau de la vista l’ha protagonitzat la policia que va agafar la denúncia de l’abús sexual, que ha admès que el temps transcorregut feia que no recordés bé com havia anat tot plegat. I aquí és on ha relatat que, mentre parlava amb la mare, aquesta li hauria explicat que a l’home se li havia proposat un acord i que, com que no va acceptar, per això havien acabat anant al cos d’ordre. Des de les defenses, via qüestió prèvia, s’ha intentat anul·lar aquesta declaració, tot entenent que aquesta afirmació de la dona s’havia fet sense que se li llegissin els seus drets. El Tribunal ha optat per deixar la decisió per a quan s’emeti la sentència, però ja és significatiu el fet que la mateixa presidenta ha inquirit l’agent per si s’havia fet o no aquest tràmit.
La maratoniana jornada ha finalitzat amb el testimoni de quatre exdegans del Col·legi d’Advocats. Tots ells han posat en relleu que la carta enviada per la lletrada processada era perfectament correcta a l’hora d’iniciar un requeriment previ a qualsevol acció judicial. “Es fan moltes com aquestes”, ha indicat un dels compareixents. Cap d’ells ha vist en la missiva res que pugui ser susceptible de delicte. “Una carta normal i corrent que fa qualsevol de nosaltres abans de demandar una persona”, ha assegurat un altre.
El judici està sent (i serà) llarg i amb constants referències a l’anterior procés, el que va acabar amb la condemna per un delicte d’abusos de l’ara presumpta víctima del xantatge. De fet, continuarà al llarg del dimarts i caldrà veure si la fiscalia manté les peticions de pena. A les dues processades, per un presumpte delicte de xantatge, els reclama 18 mesos de presó condicionals. En el cas de l’advocada, però, a això se sumaria un càstig accessori de 5 anys d’inhabilitació com a professional del dret.