Tribunals

Absolució definitiva de l’advocada i la dona acusades de fer xantatge a l’home que abusà d’una menor

El Superior referma la decisió del Tribunal de Corts i considera que no hi ha proves que totes dues exigissin 200.000 euros per no portar els tocaments a la policia, delicte pel qual ell va complir sis mesos de presó en règim de semillibertat

04/12/2024 (12:38 CET)

Un cotxe de la policia en les immediacions de la Seu de la Justícia. Toni Solanelles

El Superior ha confirmat l’absolució d’una advocada i la seva clienta processades per, presumptament, haver fet xantatge a un home que havia estat condemnat per abusos a la filla de la segona. La suposada víctima ssegurava que li havien demanat diners a canvi de no denunciar-lo a la policia, acció que finalment es va dur a terme i que va comportar haver d’estar sis mesos a la Comella en règim de semillibertat. Ja en primera instància, el Tribunal de Corts havia considerat que no hi havia prova suficient i, ara, els magistrats han validat la resolució, fet que, en el cas de la lletrada, suposa evitar la pena d’inhabilitació que demanava la fiscalia i, per a l’altra processada, la presó ferma que havia sol·licitat l’acusació particular.

El cas té com a rerefons un altre procediment, també penal. El que es va seguir contra la víctima del xantatge ara descartat per la Justícia. Tot arrenca el dia de Reis del 2016 quan, en el marc d’una trobada familiar, l’home va fer tocaments a la menor. Els fets, però, no es van denunciar fins al 2018. Van acabar comportant la condemna per un delicte d’abusos i l’home va acabar complint sis mesos en règim de semillibertat.

Posteriorment, però, va ser ell qui va presentar una acció penal. Acusava la mare de la menor i la seva advocada d’haver-li fet xantatge. Segons assegurava, la lletrada processada es va reunir amb el seu representant legal i li va exigir 200.000 euros per no portar l’afer davant la policia. En el judici seguit a Corts i posteriorment al Superior, les dues dones van negar-ho i, en certa forma, atribuïen la querella a un acte de venjança.

Una de les claus de tot el procediment va ser que del que va passar en aquella trobada entre lletrats poc es va saber. L’acusada no va voler parlar-ne per no trencar el secret professional -de fet, així li van aconsellar els responsables del col·legi professional, tot advertint-la que si explicava el que havia passat a la trobada, llavors al que s’exposava era a ser inhabilitada per la mateixa entitat-. I el seu company de professió no va poder declarar perquè, justament, era qui portava l’acusació particular i, per tant, no podia ser testimoni.

Des de fiscalia i també l’acusació particular es va posar en relleu el llarg temps transcorregut entre els tocaments i la denúncia a la policia. La mare de la menor ho va justificar tot indicant que es volia esperar que la nena es recuperés psicològicament del que havia sofert. Això sí, van remarcar en diferents ocasions, la intenció sempre va ser portar el cas al servei d’ordre, com es va acabar fent.

Durant el judici a Corts i la vista posterior al Superior va quedar clar que hi havia una animadversió clara entre totes dues parts. La dona acusada no va estalviar paraules denigrants cap qui havia abusat de la seva filla, titllant-lo de “dèspota, fred i calculador”. Per l’altra part, a l’hora de demanar la pena a totes dues instàncies va queda clar que volia un càstig més sever per a ella que no pas per a la lletrada.

En aquestes condicions, Corts va considerar que no es podia provar l’existència del xantatge. I va absoldre totes dues dones. El recurs posterior al Superior també ha estat desestimat i, per tant, queden definitivament absoltes. La fiscalia havia demanat per a totes dues 18 mesos de presó condicionals i, en el cas de la lletrada, una inhabilitació durant el mateix període de temps. Des de l’acusació particular, es volia una pena més severa per a la mare de la menor víctima dels tocaments: es va reclamar dos anys de presó, dels quals un ferm.

Etiquetes