El judici es va celebrar ara fa unes setmanes i una de les coses que va quedar clares és el que el cotxe, un Land Rover, tenia diferents avaries. Aquestes, un cop venut, han acabat comportant que gairebé no es pugui moure. De fet, el seu comprador el té tancat a un garatge perquè, bàsicament, sense reparacions no pot circular. Per això, vist tot plegat i que el venedor es negava a acceptar que se li retornés, va iniciar la via judicial.
Un camí que va culminar amb l’acusació per estafa qualificada -perquè el suposat frau hauria provocat més de 6.000 euros en pèrdues per a la víctima-. Tot arran del pacte per traspassar el vehicle, per 14.000 euros. Un cop comprat, però, els problemes no van trigar a aparèixer. De fet, ja existien prèviament, com va reconèixer el processat i com van remarcar dos responsables de taller que van comparèixer. El cotxe tenia serioses avaries. L’acusat havia fet alguna reparació de mínims, però realment calien moltes més.
Fins i tot, va apuntar un dels testimonis, “canviar el motor”. Així li haurien explicat al processat que, però, va acabar venent el vehicle. Això sí, va assegurar que algunes de les deficiències -“les que em semblaven més importants”- sí que les havia comentat al comprador. Aquest, a la vista, no ho va negar. També va explicar que la seva voluntat, un cop comprovat l’abast real de les avaries, era recuperar els diners i tornar el Land Rover al seu antic propietari, que no ho acceptava.
Fins a la celebració de la vista, tant fiscalia com acusació particular entenien que el processat havia comès un delicte major d’estafa. Al judici, però, el ministeri públic va retirar la petició. “El propi perjudicat diu que fent una prova es va encendre alguna llum i que va acceptar les explicacions”, va argumentar. A banda, va posar en relleu que no es va manipular cap element del vehicle i, per tant, no es reunien els requisits per sostenir la demanda. “És una compravenda entre particulars; la diligència exigible no és la mateixa que si fos un professional”, va comentar.
Per tant, abans del final del judici únicament mantenia l’acusació l’advocada de la presumpta víctima. “No pot ser que coneixent l’estat del vehicle el vengués com el va vendre”, va assegurar. Per això, demanava una condemna d’un any de presó que seria ferma si l’home no abonava els diners de la responsabilitat civil: els 14.000 euros pagats pel Land Rover i altres despeses, com ara el cost de les assegurances o de l’estada a un garatge. També demanava que li fos imposada una multa de 10.000 euros.
Lògicament, la defensa del processat entenia que no es podia considerar provat cap delicte. Per això, va demanar l’absolució. És la decisió que, ara, ha pres el Tribunal de Corts.
Comentaris