Durant la vista celebrada al novembre, ja es va posar sobre la taula. Era un acte d’amor o d’assetjament? L’home assegurava que “en cap cas he volgut fer mal a ningú” i que simplement n’estava enamorat i així li va fer saber a través de roses. Alhora la dona manifestava que totes aquestes situacions li creaven una situació d’inseguretat molt gran agreujada pel fet que vivia sola.
Els fets van començar el setembre del 2021 quan la dona va anar a viure al mateix edifici on residia l’home acusat. Tots dos eren coneguts, ja que ell era client del seu negoci i ella era amiga de la seva exparella. “Vaig cometre l’error de demanar-li la contrasenya del wifi, i ell ho va malinterpretar tot”, explicava tot detallant que això va iniciar un període on durant un mes i mig, cada diumenge es trobava una rosa sobre el seu cotxe. També alguna nota a la bústia i algun missatge escrit a l’ascensor. Quan va descobrir que era ell qui estava al darrere li va demanar que parés i els missatges i les roses van aturar-se.
La fiscalia demanava una pena de dos mesos d’arrest nocturn condicional, la prohibició d’entrar en contacte amb la dona durant un període de dos anys, i una petició subsidiària de coaccions per la constància de la conducta de l’acusat
L’acusat en cap moment va negar haver enviat les flors, però sí que va especificar que només va ser un parell de vegades i que també havia deixat algun missatge escrit de caràcter romàntic, però que no havia arribat a més: “Jo vaig fer aquests actes des de l’amor”, va assegurar durant la vista. Uns actes que per la dona es van convertir en una situació d’inquietud i que sobretot “vivint sola em feia i em continua fent respecte”. Precisament aquest darrer detall va fer que la fiscalia a més de demanar una pena de dos mesos d’arrest nocturn condicional per un delicte menor d’assetjament i la prohibició d’entrar en contacte amb la dona durant un període de dos anys, decidissin afegir durant la vista una petició subsidiària de coaccions per la constància de la conducta de l’acusat i el sentiment d’inseguretat constant que va provocar a la seva veïna.
Una pena que des de la defensa de l’home consideraven molt errònia, ja que tenint en compte la declaració del seu client, així com d’un veí dels dos que havia declarat que “tenien una actitud com si fossin una parella”, consideraven que quedava més que demostrat que es tractava d’un cas en què l’home volia consolidar una relació romàntica i això li va fer saber a través de les roses, però quan ella li va demanar que parés, es va acabar tot. La decisió de Corts ha arribat, i han absolt a l’acusat del delicte menor d’assetjament, així com el subsidiari de coaccions, considerant així que les roses i missatges que li deixava, es tractaven d’una acció romàntica.
Comentaris (11)