Aquestes dades les ha facilitat el secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, en la resposta parlamentària que ha efectuat a les preguntes que, ara fa unes setmanes, havia formulat per escrit el conseller general del PS Pere Baró. Des de l’executiu es destaca que el volum d’incidències dels vols, malgrat haver incrementat el nombre d’operacions amb l’obertura del trajecte cap a les Illes Balears, ha disminuït.
Així, es posa en relleu que, durant el 2024, un 3% dels vols van ser cancel·lats i un 5%, desviats per condicions meteorològiques que impedien aterrar amb seguretat a la instal·lació alturgellenca. En canvi, es recorda que el 2023, el nombre d’incidents va ser superior: 5% de cancel·lacions, 10% de desviacions, i un 5% d’altres circumstàncies. Per tant, s’entén que “les estadístiques han millorat considerablement no només pel que fa al que no és controlable sinó també en les disrupcions per raons tècniques, tant en valor absolut com percentual, tenint en compte que les operacions han augmentat un 50% i les disrupcions per Aircraft on ground (AOG) han passat del 8,5% al 2,5%”.
En total, durant l’any passat, es van registrar 10 cancel·lacions de vols. En tots els casos, l’avió no va poder sortir de Madrid o Palma i, per tant, es va haver d’anul·lar també el de tornada. En quatre ocasions, el motiu van ser fallades tècniques de l’aparell que no es van poder solucionar a temps ni trobar un vehicle alternatiu. En el cinquè cas, el vol entre Palma i la Seu del 26 d’octubre, la causa va ser la climatologia adversa a Son San Joan.
Des de Govern es deixa clar que “han tingut dret a les compensacions previstes en el reglament europeu pel qual s’estableixen normes comunes sobre compensació i assistència als passatgers aeris en cas de denegació d’embarcament i de cancel·lació o gran retard dels vols”, sempre “a càrrec de l’operador”
Aquestes operacions anul·lades van deixar a terra un total de 242 viatgers, del total d’11.599 que es van moure amb totes dues línies. Des de Govern es deixa clar que “han tingut dret a les compensacions previstes en el reglament europeu pel qual s’estableixen normes comunes sobre compensació i assistència als passatgers aeris en cas de denegació d’embarcament i de cancel·lació o gran retard dels vols”. Aquest, es recorda, “no només preveu la reubicació en altres vols sinó també el rescabalament de les despeses derivades de l’anul·lació i una indemnització”. Costos que, es deixa clar, “van a càrrec de l’operador”.
Paral·lelament, 16 vols més van ser desviats. És a dir, van aterrar a altres aeroports que no pas el de la Seu. Quatre ho van ser per neu a la pista, quatre més per “tempestes extremes que comprometen la seguretat de l’operació”, dos per manca de visibilitat i quatre per rafegues de vent”. En la resposta, Forné explica que “l’empresa ha fet un esforç important per preparar la majoria de les seves tripulacions per operar a l’aeroport” i apuntat que “és un requisit de l’Agència de Seguretat Aèria d’Espanya (AESA)”. Per això, “aquesta preparació fa que no hi hagi una tripulació exclusiva per operar aquí, sinó que se’n puguin tenir diverses”. A banda, es destaca especialment el fet que “el criteri del comandant és prioritari i no se’l pot posar mai en dubte ni pressionar-lo perquè faci operacions que puguin suposar un risc”.
Des del Govern es reconeix que hi ha “preocupació per l’impacte que les cancel·lacions poden tenir sobre la connectivitat del país i sobre els sectors econòmics i socials vinculats a aquestes operacions”, però referma que “ha intensificat el diàleg amb Air Nostrum, ha afegit clàusules contractuals per prioritzar la utilització d’aeronaus i aeroports alternatius que beneficiïn el passatger i va remarcar tots aquests aspectes en la renovació del contracte l’estiu passat”. També es deixa clar que “si considerem que el servei no és l’adequat i deixa de suposar un avantatge per als ciutadans d’Andorra i els nostres visitants, Govern pot considerar no renovar-lo”.
Ara bé, aquesta opció, ara per ara, no està sobre la taula, vist que, a l’entendre de l’executiu, les xifres d’incidències han millorat. Al contrari, se segueix valorant la possibilitat d’incrementar les rutes. En aquest sentit, s’està pendent de dos aspectes ja vinculats directament amb l’aeroport. Un, que es valora amb el gestor -Aeroports de Catalunya-, seria “valorar quines possibilitats hi ha de modificar el sistema de càrrega de carburant, fet que permetria optimitzar la càrrega dels vols i operar destinacions més llunyanes”. La segona, el procediment d’autorització de les maniobres en horari nocturn. “És una qüestió especialment tècnica, però aquí convé incidir en el fet que un cop l’aeroport tingui aprovat l’abalisament, els operadors que el vulguin fer servir necessitaran una autorització per fer-ho” i aquesta tornarà a dependre de l’AESA: “el procés no és el mateix per a operadors d’avions petits que per aeronaus mitjanes i de transport públic com les que té Air Nostrum”.
Comentaris