Les fonts consultades han reconegut que la coincidència de tot el moviment amb el fet que Jordi Gallardo, ministre de Presidència i Economia i, per tant, responsable màxim de Transports, hagi estat cap de Govern en funcions és evident. Com evident és que la històrica cara visible del Grup Montmantell, Jordi Troguet, va tornar a concórrer en les darreres eleccions en la llista nacional de Liberals. Per tant, les suspicàcies que hi pugui haver, hi són.
Però des del punt de vista legal, segons les fonts, el marge de maniobra per fer qualsevol acció arran de les decisions adoptades les darreres setmanes és molt poc o, fins i tot, nul. Autocars Andorra i Hife haurien sol·licitat l’autorització per operar anticipant-se a una eventual fallida de Montmantell. Davant aquest risc, i davant la voluntat de Govern de tenir disponibles sempre dues companyies diferents que facin els trajectes internacionals, es va autoritzar la sol·licitud. Però només fins al 31 de juliol i condicionat a l’evolució de l’eventual fallida de Montmantell. No es tracta de cap subrogació com va informar al seu dia el ministre portaveu, Cesar Marquina.
Hi va haver una autorització exprés per no deixar els usuaris sense servei i Espanya hauria donat un vistiplau tàcit
Les fonts consultades han recordat que les línies en qüestió, en base als convenis en matèria de transports entre Andorra i Espanya, no estan subjectes a concursos i, per tant, tampoc a concessions. Simplement, se sol·liciten els trajectes i s’autoritzen o no. I ho sol·licita el primer que arriba, per dir-ho d’aquesta manera. Certament, hi va haver una autorització exprés per no deixar els usuaris sense servei i Espanya hauria donat un vistiplau tàcit.
A partir d’aquí, és evident que Autocars Andorra i Hife havien de tenir informació privilegiada sobre la situació de Montmantell, atès que la seva demanda va ser anterior a la petició de fallida feta per aquest darrer grup. I que el Govern també hi havia d’estar al corrent. Alhora, també és clar que l’entorn de Troguet, amb el seu beneplàcit o no, controla d’alguna manera o altra Autocars Andorra, que era una mena de filials de Viatges Espanya.
Sigui per haver-ne adquirit la titularitat o per altres vies, qui darrerament dona la cara per Autocars Andorra són les germanes Maribel i Pilar Buscall. I això ho saben els clubs i federacions als quals els ha passat a fer serveis discrecionals aquesta companyia i ho saben també treballadors del món del transport. I és que un dels primers xòfers en abandonar Hispano Andorrana quan va transcendir la fallida de l’empresa per anar-se’n a Andbus ha fet el salt ara a Autocars Andorra després que Pilar Buscall anés a buscar novament els seus serveis.
AUTORITZACIÓ INTERNA?
Una qüestió diferent és si l’espanyola Hife està fent serveis interns sense autorització. Segons les fonts consultades, és evident que autocars d’aquesta companyia estan fent serveis dins del país fora de les línies internacionals. Les fonts de l’administració consultades no han pogut confirmar si la companyia que té una gran penetració en tot el litoral espanyol i a la zona d’Aragó té els permisos pertinents.
Però sí que podria ser, segons les fonts, que l’autorització la tingui Autocars Andorra i per manca de vehicles disponibles -es tracta fins ara d’una petita companyia amb tot just un parell de busos de certes dimensions i preparació- hagi fet alguna importació temporal de vehicles estrangers que, eventualment, li hagi facilitat, oh sorpresa, Hife. Sia com vulgui, l’enrenou en el sector del transport del país és més que evident. I el malestar de les principals companyies que fins ara operaven a Andorra, també.